Cartes

Lola Arpa Vilallonga. PERATALLADA.

Per més que ens hi entestem, el "morrut" (Rhynchophorus furagineus) continuarà fent la seva feina fins acabar sense pietat amb tots els exemplars de palmera de les Canàries (Phoenix Canariensis) i quan se li acabi la teca possiblement continuarà atacant una altra varietat. El que està clar és que els nostres paisatges urbans i rurals s'estan quedant irreversiblement sense palmeres. Masies, cases colonials, placetes, patis i racons ?idíl·lics han perdut el seu referent. La poca afició d'aquest país a plantar arbres de fulla caduca fa que la palmera, juntament amb "l'arbre de Nadal" i l'olivera, siguin els exemplars més comuns als jardins o els patis de les cases que ara es veuran despullades i sense ombra. El musclo zebra, el cargol africà, la vespa asiàtica, les cotorres, l'alga Caulerpa... de mica en mica espècies animals i vegetals van envaint i dominant altres ecosistemes que perillosament s'aniran escampant pel planeta i possiblement trencaran la cadena tròfica. Culpa de la tan preuada globalització?

Preparant el Nadal

roser alfonso. girona.

Els carrers es vesteixen per a l'ocasió, la naturalesa no vols ser menys i brinda un paisatge d'allò més nadalenc, amb el seu clima i la seva sensació. Els plans familiars fan acte de presència: el gall dindi, els galets, el vi i altres menjars poblen la taula. Es respira un ambient càlid i familiar. L'esperit de servei floreix en molts, però en altres es retarda i no arriba. Algun regal cau entre el cant d'unes impro?visades nadales, entremig de polvorons i torrons. Es treu el cava, el xampany o qualsevol altre licor, per brindar, per festejar que Déu (sí, Déu) ha tornat a néixer. Transcorren els dies i arriba Cap d'Any. Els cors s'omplen de melancolia en veure que ha passat un altre any. Sí, un altre més, i no ens n'hem ni adonat. En qüestió de minuts, tor?nar a començar. No, senyors, no. En qüestió de minuts, tornem a continuar, amb la il·lusió de fer allò que no vam poder fer l'any que acaba de passar, de millorar, de proposar-se coses, però continuant el nostre recorregut. Finalment, arriben els regals dels magnífics Reis Mags. Il·lusionen a grans i a petits, ja que l'emoció de rebre quelcom perquè algú ens estima és infinita, és mostra d'amor i de tendresa cap a algú que no demana res a canvi, més que la nostra confiança i amor. En moltes cases ha regnat la felicitat. Però en moltes altres no: les separacions, les baralles familiars i l'orgull personal eviten gaudir del Nadal en família. Per això, si a?quest Nadal podràs gaudir amb la teva família i amb el necessari, si rebràs regals, si seràs el més feliç i a sobre has millorat en el teu camp personal, dóna gràcies per aquest gran regal.

De l'arbre caigut...

Lluís Torner i Callicó. GIRONA.

Hi ha una dita catalana, d'aquelles ancestrals, que diu: De l'arbre caigut tothom en fa estelles, però seguint aquest símil, moltes vegades ja no esperem que caigui, per fer-ne estelles, ens fem la idea que està malalt, i ja comencem a trossejar-lo.

Aquest preàmbul ve arran de les notícies que estan sortint sobre Mn. Jaume Reixach. Els que formem part de les Aules d'Extensió Universitària per a la Gent Gran de Girona fa temps que el tenim entre els nostres conferenciants i ens costa molt d'acceptar que pugui ser veritat tot allò que es diu d'ell. Pel que fa a nosaltres podem dir que mai ens ha fet cap mena de comentari, ni ha deixat entreveure res que pugui relacionar-se amb allò de què se l'acusa. Sí que és un mossèn d'idees un xic crítiques, pel que fa referència a les altes jerarquies de l'Església, i en alguns dels aspectes relacionats amb el funcionament d'aquesta, que a vegades ens sobten un xic, però mai ha pretès, en les seves xerrades, fer prevaler la seva manera de pensar, i menys tocar temes que puguin fer trontollar les qüestions inherents a la fe.

Ignorem tot allò que fa referència a la seva vida privada, però tenint-lo com un home intel·ligent i fidel als principis cristians, que ha demostrat posseir, costa d'entendre les acusacions que, ja abans de jutjar-lo i d'escoltar-lo, se li fan. Humilment, pensem que, com tothom, abans de lesionar el seu bon nom, té dret a la presumpció d'innocència, mentre no hi hagi proves evidents que demostrin el contrari.

Dret a decidir

F. xavier roca font. GIRONA.

Escoltant totes les declaracions dels catalans que dirigeixen partits espanyolistes després de l'entrevista al Molt Honorable President de la Generalitat, potser ha arribat l'hora que, com diguem els catalans, tirem pel dret i ens declarem independents d'una vegada i ens deixem de tanta diplomàcia que no serveix per a res i no fa res més que endarrerir el nostre objeciu.

Enric Peiris Poch és el tercer premiat al Concurs de Pessebres de Banyoles, i no el nom que publicàvem diumenge a la pàgina 16.