El poeta Joan Alavedra va guanyar premi als "Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili", celebrats a Perpinyà l'any 1943. El poema era El Pessebre, elaborat a partir de donar veu a les clàssiques figures d'un pessebre. Alavedra residia a Prada de Conflent, on compartia exili amb Pau Casals; el mestre es va entusiasmar en posar música al poema escrit pel seu amic Alavedra. D'aquella inspiració musical va sortir, amb el temps, una obra mestra de composició, un oratori per a cinc solistes, gran orquestra i cor.
Pau Casals va voler donar a aquella obra una alta representativitat i difusió. Personalment va fer-ne una vertadera croada a favor de la pau, portant el concert d'El Pessebre a unes quantes ciutats del món, moltes de les quals amb una significació determinada. L'any 1960 es va celebrar l'estrena de l'oratori a la ciutat d'Acapulco, Mèxic, per ser aquell país gran acollidor d'incomptables exiliats procedents de Catalunya; després va venir Assís, per ser bressol de la senzillesa franciscana; Atenes, pàtria de la democràcia; Sant Miquel de Cuixà, a tocar Prada del Conflent, lloc d'exili dels dos autors; Memphis, Estats Units, per ser la ciutat on va morir assassinat Martin Luther King, lluitador per la pau; Assemblea General de l'ONU, Nova York, per l'esperança de pau que ha d'irradiar; en aquell escenari, abans de començar el concert, el secretari general de Nacions Unides, U. Thant, va presentar el mestre Pau Casals com "un gegant de la música, que és també conegut a tot el món com a home de pau i com a campió dels Drets Humans". Altres concerts varen ser a San Juan de Puerto Rico, Florència, Tolosa de Llenguadoc, Buenos Aires, Budapest, Ginebra, Berlín, Londres, i fins a una trentena de ciutats notables.
Els grans públics que aconseguia convocar El Pessebre arreu del món escoltaven una obra de gran intensitat i rebien, al mateix temps, un singular missatge de pau. El Pessebre feia olor d'exili, aquella realitat dels catalans derrotats, aquella situació que s'anava allargant feia ja més de vint anys després de la Guerra Civil. L'obra de Pau Casals i Joan Alavedra va ser la noble ambaixadora de Catalunya, tota aquella època.
Dit això, cal preguntar-nos ara, amb recança i amb estranyesa, on és l'oratori El Pessebre, de Pau Casals i Joan Alavedra? Mig segle endarrere l'obra havia sigut estendard viu d'una voluntat de pau i fraternitat, un testimoni precís de la catalanitat, era la lletra i la música d'uns exiliats que no es varen enfonsar en l'enyorament sinó que varen treballar una creativitat joiosa, de redreçament, exemplar, fent-ho amb una obra artística excepcional. Tota una multiplicació de valors. Mai no serà possible coneixer el que devia significar l'organització d'aquella llarga gira, el dia a dia i la traça de conjugar cors i orquestres, sempre de grans presències. Tota una complexitat que podia augmentar, encara, si es té en compte que el desig del mestre era que els cinc solistes fossin de nacionalitats diverses, tot pensant en la simbologia de la participació en el cant de la pau mundial.
Ara, cinquanta-tres anys després de la seva estrena, a l'exili d'Acapulco, les últimes generacions de catalans ja no han tingut cap notícia d'El Pessebre, ni la tindran si ningú no treu la partitura i el poema del clot de l'oblit, tanmateix massa profund. A qui pertoqui, cal denunciar els fets per a remoure intel·ligències i sensibilitats de les institucions corresponents i dels ressorts de l'alta cultura, per esmenar tanta deixadesa somorta, que bé es podria qualificar d'injustícia vergonyosa.
