L'emigració gironina s'ha disparat un 25% en els últims cinc anys. L'elevadíssima i insuportable taxa d'atur juvenil que pateix el país en general és la principal raó que explica aquesta diàspora: trobar oportunitats laborals o ampliar estudis és l'argument que donen la majoria dels que han optat per marxar de casa seva. "El problema de l'atur juvenil ja és estructural", declarava dimarts passat a Diari de Girona Afra Blanco, portaveu d'Avalot-Joves de la UGT. Lluny de moderar-se en l'últim any, quan el Govern situa els primers símptomes de recuperació econòmica, la sortida de gironins a l'exterior va tornar a augmentar significativament el 2013. Europa segueix sent la destinació principal dels gironins (4.008 d'un total de 5.756) que, desesperats per l'estancament del mercat laboral, emigren cap a altres territoris a la recerca d'oportunitats que no troben aquí. França, per damunt de tots, Regne Unit, Alemanya, Bèlgica, Andorra i Suïssa són els països preferits. Estats Units, Argentina i Brasil també són algun dels destints triats, encara que es pugui matisar que l'important percentatge de ciutadans que viatgen cap a Llatinoamèrica està condicionat pel retorn d'emigrants que van aconseguir al nostre país la nacionalitat espanyola. Al costat de les destinacions clàssiques, apareixen nous rumbs cada vegada més apreciats pels treballadors gironins, com pot ser a l'Àfrica o Àsia, tot i que en percentatges més baixos que al continent europeu. Marxar a fora no és en si dolent ni pejoratiu. Pot ser una oportunitat per millorar i formar-se. El problema és quan aquesta emigració no és voluntària, sinó forçada per una precarietat laboral que s'està allargant sense veure el final. I, sobretot, que molts dels gironins que han marxat els últims cinc anys són joves molt ben preparats i en la formació dels quals la societat en general ha invertit molts diners. Perdem talent, una opció molt arriscada.
