el gerro xinès es resisteix a ser-ho. Gairebé vint anys després que els 9,7 milions de vots obtinguts per Aznar el foragitessin de la presidència del Govern, Felipe González, el president dels escàndols Juan Guerra, Luis Roldán, Filesa i del GAL, de la LOAPA i del sistema de salut pública, viu una tercera joventut mediàtica, prolixa de declaracions tempestuoses. En plena campanya de les europees, per exemple, va suggerir una gran coalició PP-PSOE, i, més cap aquí, una vegada coneguts els resultats de les urnes, s'ha convertit en l'oracle d'esquerres (?) que alerta sobre la perniciositat del fenomen inesperat, i més d'esquerres, Podem, el partit acabat de sortir del forn d'El ColetasPablo Iglesias. A imatge i semblança de la caverna de la TDT espanyola, l'expresident, el gerro xinès, s'ha afanyat a situar Iglesias en l'òrbita del bolivarisme chavista i a lamentar la insensatesa d'1,5 milions de votants que han confiat en Podem. L'auge d'aquesta formació, insisteix l'Isidoro de la clandestinitat, amant dels havans i amic de Fidel Castro, seria "una catàstrofe" per a Espanya i per a Europa. En aquest context, l'expresident interpreta que els resultats del 25-M són "molt greus", segurament perquè a ell i els seus els han complagut més aviat gens. En la línia, Pedro Arriola, l'assessor principal de Rajoy, veu Pablo Iglesias i companyia com uns friquis i Rosa Díez, d'UPyD, els percep com la demostració que "el populisme ha arribat a Espanya".

La bilis que vomita l'establishment progre i no tan progre cap a Podem és inaudita. Ni 100 dies de gràcia, ni deu: zero. Podem són la tinya, diguin el que diguin, proposin el que proposin, i punt. Els socialistes (i el PP), en canvi, han demostrat sobradament la seva capacitat de trinxar una societat, encoratjant l'economia especulativa i donant la mà -i això en el cas de l'esquerra és més greu encara-, al capital sense ànima que tan abominaven Marx, Engels i un altre Pablo Iglesias, que duia barba i bigoti, i que, a principis del segle passat, va fundar un partit que encara diu ser obrer, a banda d'espanyol.