Des de fa força anys hi ha una tendència a afirmar, cada vegada que un polític ataca el benestar de la gent, que ha fet un acte de valentia. El Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, el Banc Central Europeu -qualsevol altre banc- i la Troica, cada vegada que proposen una mesura, afirmen que cal gent valenta per tirar-ho endavant. En el cas contrari diuen que el polític no té coratge, no té valentia. Però de quines mesures estem parlant?

Si es reformen les pensions per tal que els iaios cobrin menys diners a final de mes, es diu: han pres una decisió valenta. Tant és que el pobre iaio o iaia cobrin 600 euros i la idea sigui treure'ls 50 euros.

Es planteja reformar els subsidis d'atur. La idea que tenen aquests energúmens és que si un aturat cobra 700 euros no buscarà feina. Diuen: quina decisió més valenta!

Es planteja reduir els PIRMIS, és a dir el petit ingrés mínim que permet anar tirant a moltes famílies. Darrere d'aquesta mesura hi ha l'acusació que són pòtols que no volen treballar.

Ara el primer ministre itàlià, Matteo Renzi, en teoria l'alternativa progressista al règim de Berlusconi, ha dit que "l'ocupació fixa ja no existeix" i planteja fer una reforma laboral salvatge. Renzi, en explicar aquesta imbecil·litat, afirma que el Partit Demòcrata té "vells esquemes", que ell no s'hi resigna, que no té nostàlgia del passat. El diari que dóna la notícia alhora opina i diu que Renzi vol governar "sense l'estigma de les polítiques d'esquerres de tota la vida i sense els condicionants dels sindicats". La crisi "obliga a fer passos valents, alguns de dolorosos", i Renzi acaba afirmant "va ser un error pensar durant anys que per fer una llei, s'havia de negociar amb els sindicats". O sigui que negociar temes laborals amb els treballadors a aquest pàjaru li sembla malament. On ha rebut classes de democràcia? A l'Escuela Mecánica de la Armada d'Argentina? El que li sembla lògic és agafar el programa de la patronal i aplicar-lo sense haver-ho posat al programa electoral. De fet qui va ser escollit pel PD a les eleccions no va ser ell. Sensacional.

Aturem-nos en la idea de celebrar que Renzi fa passos valents i dolorosos. Renzi és valent? Contra qui és valent i a favor de qui es valent? És ser valent estar contra els pobres treballadors acomiadats als quals reduirà les quantitat a percebre i les garanties i drets laborals? És ser valent estar a favor dels poderosos? On s'és vist tal distorsió del llenguatge! Quines ments preclares tenen! Quina empatia amb els desvalguts! Quin sentit de la humanitat! Quina qualitat humana! Que covard és Renzi!