09 de novembre de 2014
09.11.2014

Artur Bladé i Desumvila: De França a Mèxic

09.11.2014 | 00:00
Artur Bladé i Desumvila: De França a Mèxic

La vida és un camí de desil·lusions i el cor humà un cementiri de somnis. Però la capacitat de somniar és infinita". Artur Bladé i Desumvila, nascut a Benissanet l'any 1907 i un dels prosistes catalans més brillants i fecunds del segle XX, va escriure aquesta anotació al seu dietari el 14 de setembre de 1942 mentre, navegant amb el vaixell "Maréchal Lyautey", travessava l'estret de Gibraltar en direcció a Casablanca, d'on partiria amb 768 refugiats republicants, amb el "Nyassa", camí del port de Veracruz, on començaria un llarg exili mexicà. Ara, el seu fill, Artur Bladé i Font, ens ofereix aquesta crònica excepcional de la darrera gran expedició que duia vençuts de la Guerra Civil cap a un destí americà. Bladé i Font introdueix el volum amb un text on ajuda a situar el lector contemporani amb relació al context bèl·lic en què succeeixen els fets reflectits, als altres viatges previs documentats, als diversos testimonis escrits d'aquella travessia i al pes que hi tenien els catalans (aproximadament n'eren el 30%).
En un pròleg encertat, D. Sam Abrams assenyala amb raó la importància crucial del dietarisme a la nostra literatura i hi destaca la posició preeminent, sobretot pel que fa a l'exili, que hi ocupa Bladé i Desumvila, de qui elogia la subtilesa, l'equilibri, l'emoció continguda, la narració precisa i convincent,...
El viatge s'inicia a Marsella el dia 8 de setembre en unes condicions precàries, amb les maletes inicialment extraviades a l'estació de tren, amb dificultats greus per trobar a la bodega del vaixell una llitera on dormir, amb un menjar lamentable que calia consumir a peu dret,... La duresa d'aquells moments encara fa més colpidor el relat que Bladé ens fa del trajecte del "Maréchal Lyautey" resseguint la costa catalana, apropant-s'hi, evocant quan els catalans que hi viatjaven van començar a cantar L'emigrant o quan van fer un minut de silenci davant de Montjuïc. Ens transmet en aquestes pàgines tristesa i decepció. Respon a uns asturians pessimistes: "Els catalans també perdem sempre". Hi respira una fatiga, un escepticisme crític sobre la condició humana, amb dificultats per reaccionar amb dignitat i sentit moral davant de la brutícia, la massificació,... Bladé s'hi refereix a "la tragèdia que tothom en aquest temps porta en l'ànima". Durant el viatge, que entrarà en una etapa de menys penúries dalt del "Nyassa", un submarí alemany els interceptarà, patiran una penosa inspecció a Trinitat, hi haurà morts i un naixement, es produiran incidents de tensió entre catalans i espanyols,...
Però més enllà del valor històric d'aquesta obra, em sembla indispensable posar-ne en relleu, malgrat les circumstàncies deplorables en què va ser concebuda, la poeticitat i la qualitat de la prosa. Bladé ens hi parla del vaixell "com un arbre en el desert del mar" o ens acosta les empremtes que la naturalesa deixa dins seu: "es té la impressió que avui el Sol ha sortit sota l'aigua". Un llibre memorable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema