Cartes

Distingits senyors i senyores de la Fiscalia de l'Estat espanyol, els adreço aquestes ratlles per autoinculpar-me del 9-N a Catalunya. Voldria manifestar el meu ple convenciment que el procés participatiu per exercir el dret a decidir va ser una convocatòria democràtica i pacífica que no es pot criminalitzar des dels tribunals.

Els dos milions quatre-cents mil votants del 9-N van fer que fos un èxit. Per tant, si inculpen el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i d'altres membres del seu Govern, ens estan inculpant a tots: als ciutadans i a les institucions de tot Catalunya. Així doncs, aquesta querella, tots en la sentim nostra. Avui tots som: Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.

Vaig votar a favor del doble Sí, vaig donar suport humilment al 9-N animant amics i amigues a participar-hi, vaig escriure articles a favor del procés, vaig sumar-m'hi al costat de Carme Forcadell i Muriel Casals. M'autoinculpo d'exercir de català de soca-rel. M'autoinculpo de no voler seguir sent súbdit d'un regne corrupte i decadent com el d'Espanya. M'autoinculpo de ser partidari de la llibertat i de l'alegria de les persones. No tan sols això, sinó que, recalcitrant com sóc, espero assistir a la proclamació de la independència de Catalunya sense gaire dilació.

Per tot això m'autoinculpo, senyors i senyores fiscals, i permetin-me recordar-los que al cap i a la fi, va ser Alfonso Guerra qui fa una colla d'anys va afirmar que "Montesquieu és mort", en referència a la divisió de poders que en teoria sustenta qualsevol democràcia seriosa.

Restauració de la basílica de Castelló d'EmpúriesEulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. Torroella de Montgrí .

Acaba d'aprovar-se la restauració de la portalada i el campanar de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries (Alt Empordà). La comissió del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya ha vist necessària la restauració d'aquest edifici, que està registrat dins el catàleg de BCIN (Béns del Patrimoni Cultural Català) com a monument històric. S'hi canviaran les pedres originals malmeses pel material que es cregui més convenient. Recentment també s'ha restaurat el vitrall del finestral de la capella de Sant Cristòfor, de finals del segle XVII.

Aquesta basílica, que sembla més una catedral per les seves monumentals dimensions, és visitada cada dia per moltes persones en totes les èpoques de l'any. Hi destaca el nombre de turistes que acudeixen al poble per fer-ne la visita. La seva restauració i conservació és una bona notícia per al patrimoni cultural del país sencer. Podrà continuar sent visitada tant pels qui arriben de lluny per veure-la, com pels qui la tenim a prop i, de vegades, potser mandrosament, no la valorem com correspon. La història, l'art i tot el valor simbòlic que hi conté mereix que es preservi.

Demagògia i el dret a la vidaLluís Vilà. La Bisbal d'Empordà.

Amb la vida de la gent no es fa broma i menys s'hi juga, la demagògia subjacent en el llenguatge d'alguns polítics arriba al punt del sacrilegi. Tots recordem el trio de les Açores de l'any 2003. Un dels portabanderes era l'expresident espanyol del moment. Van decidir envair l'Iraq per possessió sospitosa d'armes de destrucció massiva; després de molt inspeccionar no s'hi va trobar ni rastre d'armes de tal calibre. Resultat de la invasió: centenars de milers de morts d'ençà de la invasió fins a dia d'avui. Una massacre de la qual mai no s'aan exigit ni depurat responsabilitats per crims de guerra

Ara, l'esposa d'aquell expresident espanyol es manifesta a Madrid, ciutat de la qual és alcaldessa, en contra l'avortament i a favor del dret a la vida; vagi per endavant que no és el motiu d'aquestes ratlles debatre si s'està a favor o en contra de l'avortament, Déu me'n guard. És terrible, però, escoltar tanta incoherència en el llenguatge de gent que es presenta a optar ser l'elegida per servir d'altres persones, o, no ens enganyem, per servir-se'n. És un cas digne d'estudi la incongruència tan brutal entre cònjuges i membres d'un mateix partit polític, instrumentalitzar el dret a la vida, o a prendre-la, en nom del poder polític supera qualsevol guió de Steven Spielberg, pel que fa a la ficció, i de Quentin Tarantino per retratar les misèries humanes. No se sap si la guerra que va ajudar a impulsar ell i l'afany de salvar vides d'ella els pugui portar al divorci. Sobren disbarats, s'arriba a la bogeria quan manca la coherència.

Discoteques ambulantsElena Fernàndez Usón. GIRONA.

Girona és una ciutat que ens convida a gaudir d'una plàcida tranquil·litat quan ens endinsem pels seus carrers. Fa temps que des de les institucions municipals sentim dir que són valors de la nostra ciutat el civisme, la tranquil·litat i l'amabilitat, tant pels que hi vivim com per les moltes persones que cada any ens visiten.

Però alguna cosa fa que aquesta tranquil·litat es vegi pertorbada cada vegada més. Avui dia és molt freqüent caminar pels nostres carrers i haver de suportar la música dels cotxes que hi circulen amb les finestres abaixades i amb el volum de la ràdio a nivells superiors als que l'haurien de portar. Per què els veïns hem de patir la contaminació acústica produïda pel soroll excessiu d'aquesta mena de discoteques ambulants?

Sóc ben jove, m'agrada la música i la diversió, però crec que ni jo la puc imposar a ningú, ni tampoc ningú me l'hauria d'imposar a mi. Quan una persona té ganes d'escoltar música, pot anar a una discoteca o posar-se els auriculars, però sense la necessitat de molestar la resta de la gent mentre circula pels espais públics. Respecto que les persones gaudeixin conduint al mateix temps que escolten música, però no trobo correcte aquest nou estil de fer-nos partícips de les seves preferències musicals. A més, tampoc seria la millor manera de mantenir la concentració i la cura necessàries a l'hora de conduir.

Potser seria hora que el nostre ajuntament, o les autoritats a les quals correspongui, regulessin urgentment aquesta nova i estrident forma de contaminació acústica.

Maltractament als bousCarla Fernández. VIDRERES.

Les curses de bous se celebren amb l'única intenció de divertir, però el que alguna gent no veu és que centenars de bous moren cada any només perquè un grup de persones puguin passar una bona estona entre amics.

Sincerament, no entenc com la gent pot pagar per veure aquesta tortura, perquè no és més que maltractar a un animal i en molts dels casos matar-lo. Com maltractar un animal pot divertir tantes persones? A Catalunya aquestes curses ja han estat abolides, però encara queda molt per fer. Crec que haurien d'estar prohibides a tot Espanya, perquè maltractar als animals d'aquesta manera és intolerable. "Un país, una civilització, es pot jutjar per la forma com tracta els seus animals" (Mahatma Gandhi).