En una sola frase, Josep Cuní ha descrit, definit i ridiculitzat l'actual política catalana. "La nova política catalana -escriu- té molt de representació i poc de realitat" (La Vanguardia). Això, dit per un gran professional del periodisme que, des de fa molts anys, viu immers en les qüestions de l'actualitat política i en diàleg constant amb els seus protagonistes, té una importància testimonial de primer ordre.

Probablement, l'encert d'aquesta frase es degui al fet que el seu autor també forma part d'aquesta escenificació que denuncia. Professionalment, es mou en la mateixa escena de la representació i contribueix que es desenvolupi i que el públic la contempli en directe. Aquesta complicitat, mantenint les degudes distàncies, dóna més credibilitat a la seva afirmació. I és greu aquesta constatació que estem en una política de teatre.

Hi ha una realitat social i una escenificació. Aquella és la que viu la ciutadania, la que la gent palpa, sent i desitja. La segona, la que clamen i gesticulen en l'escenari polític uns actors que juguen el seu joc, pacten o disputen entre ells, s'ima?ginen o inventen, segons els seus interessos partidistes o personals, i en lloc d'afanyar-se a reflectir la realitat en el seu conjunt, la parcel·len i manipulen.

I un cop parcel·lada i manipulada, escriuen un guió o diversos, per presentar la virtualitat del seu imaginari com si fossin els interessos reals i prioritaris dels ciutadans. I en aquest esforç gasten les energies que haurien d'emprar a ?resoldre els problemes de la societat. I, de vegades, per a més escarni, als seus guions prefabricats en diuen programes dels interessos de país.

Consumada, així, l'obscenitat de confondre "el país" amb el seu imaginari partidista, es llancen a la captura dels despistats i discrepants, intentant imposar al tot el que només representa una part. Amb aquest gest totalitzador pretenen segrestar la diversitat i pluralitat de la societat catalana.

Des de l'escenari del poder o de la representativitat nominal que les urnes van donar a uns partits escassament democràtics, escenifiquen una representació teatral que els mitjans públics, els subvencionats i els interessats s'encarreguen d'acreditar, mangificar i popularitzar. Llavors, el carrer indignat i cabrejat per tants problemes, degudament dirigit i adoctrinat, es mobilitza sota l'estendard de quatre tòpics ben amanits.

I el cercle es tanca apel·lant al mandat del carrer, el que abans s'havia proclamat generosament des dels púlpits sacralitzats. "Molt de representació i poc de realitat", com Josep Cuní ha descrit, definit i ridiculitzat l'actual política catalana. Massa farsa.