Se'ns diu que esportistes com Marc Márquez generen il·lusions en la gent. I és cert, el crac de les motos, que és capaç d'avançar la seva ombra si competís contra ella, ha estat d'actualitat no per ser el campió del món, sinó per la seva decisió d'establir-se a Andorra, per tema de calés. La realitat dels diners contra l'èpica de la competició. El pilot s'ha fet enrere, donada la reacció dels seguidors, que exigeixen, per seguir il·lusionats, que l'home pagui impostos a casa seva.
Tenim exemples de personalitats que s'han fet monegascos, andorrans o del paradís fiscal que calgui per rebaixar la seva quota d'impostos, i un es pregunta si existint aquesta mena d'artificis econòmics, la gent de classe mitjana o baixa que no té accés a aquests artilugis, no s'hauria de sentir agreujada, decebuda, el que vulguin, amb aquells que han de donar exemple, perquè viuen de les il·lusions col·lectives i ajuden a formar els nostres infants. Per què el Gran Germà Montoro, que tot ho veu, no s'endinsa en el món de les fundacions, per veure fins a quin punt algunes d'elles no haurien de tributar més per ajudar la societat en general? Les societats modernes viuen un període de desigualtats, llegeixin l'obra de l'economista Piketty, on exposa com el gruix de la població perd poder adquisitiu en les darreres dècades, mentre les classes altes han guanyat poder econòmic, i mecanismes per posar els calerons lluny de les urpes del Pare Estat i ser més poderosos. Per fer front a aquest xuclament de la riquesa, els Estats del món haurien de pactar un mínim de mesures, com l'eliminació de paradisos fiscals, la tributació real de les multinacionals o taxes a nivell de la borsa, per contrarestar el xuclament de les classes mitjanes i baixes. Si no s'endeguen aquestes polítiques, la societat es deixarà seduir pels cants de sirena dels populismes, d'una ultradreta amb missatges racistes primaris, o per una idea de l'esquerra tenyida del comunisme llatinoamericà, perillosa a Europa perquè les seves receptes, barrejades amb el cabdillisme del segle XX, es basen en l'enfrontament de classes, no en la redistribució de la riquesa. Vegin com un país ric com Veneçuela està en fallida amb dirigents messiànics, que han ?desenterrat, directament, el cadàver de Bolívar. Per generar il·lusió, la gent demana l'esforç de tothom, no eslògans buits de contingut. Perquè alguns seguim creient en valors amplis com la solidaritat o la redistribució de la riquesa, i assumim que per ser del Primer Món cal un sistema d'impostos amplis, però justos.
