Feia dies volíem llegir Los oligarcas, poder y dinero en la Nueva Rusia de David E. Hoffman, editat per Mondadori; però el gruix de 622 pàgines i el fet que fos escrit per un periodista americà del Washington Post em feren dubtar. Finalment, després de llegir diverses crítiques favorables, ens decidim a llegir-lo, ja que de fet ja sabem que la majoria de periodista angloamericans són eminentment empírics, informats, no ideòlegs.
El llibre de D. E. Hoffman es llegeix com un gran reportatge imparcial de periodisme científic i realista de com funcionava la Rússia dels anys 90 en el marc del seu col·lapse econòmic i financer; inseguretat jurídica i descontrol administratiu, precipitat per un adoctrinament neoliberalista i corrupció política. Un context ideal per persones audaces coneixedores del poder i poc escrupuloses pels mitjans d'assolir fortuna.
A Berezovski li agradava dir que a Rússia el primer tresor privat eren els beneficis, després les propietats i finalment els deutes i bons de l'Estat. I sense voler fer cap ironia del fet que cinc dels principals oligarques russos com Berezovski, Fridman, Inolosky, Khodorkovski i Gusinski, que tan magníficament ens narren les seves carreres: són d'orígens familiars jueus, fins i tot sionistes amb forta presència i negocis a Israel i amb els lobbys econòmics jueus internacionals, en especial els americans com el famós multimilionari George Soros-surt molt sovint a les pàgines d'aquest llibre donant diners, assessors, consellers, etc. per la seva retòrica Societat Oberta, això sí, capitalista per ell poder especular, que va aprendre'n del seu mestre, Karl Popper.
Aquest clan oligàrquic dels cinc jueus citats són els que financen l'antic Chubais, ministre de Ieltsin, per dirigir la campanya electoral de l'any 90, per por que tornessin els comunistes liderats per Ziuganov, que no obstant d'una manipulada campanya assolí 40,31 dels vots, front el Ieltsin que guanyà amb e 53,82. Es gastaren més de 500 milions de dòlars tenint totes les televisions, ràdios, diaris i aparells de l'Estat, i els nous grups capitalistes guanyaren les eleccions utilitzant tots els sistemes de propaganda més innobles per desprestigiar els pobres dimonis comunistes... Aquest llibre ens explica d'una forma exhaustiva, amena i distanciada, com es feren les fortunes dels nous oligarques russos.
Entre les persones que varen descobrir la naixent estructura de clans en el del capitalisme rus a 1990-1995 fou la sociòloga Olga Krish. El primer treball el publica el diari Izvesma el gener del 1996, titulat L'oligarquia financera a Rússia". Per primera vegada es relaciona entre si els nous capitalistes, que s'estaven convertint en una oligarquia: un petit grup d'homes disposaven de tanta riquesa com poder i influència política, entre els més coneguts els ja citats Potanin d'Oneximbank, Khodorkovski del Banc Menatel i de la petrolera Yukos, Bererovski de Logovav, Smoleski del Banc Stolichny, Fridman del Banc Alfa, Mik Rodin de Iefanov, etc. Tots aquests financers i uns quants més se solien reunir un cop a la setmana a Moscou, a l'anomenat Club dels turons dels pardals; era la forma secreta i mafiosa com es reunien i organitzava el nou capitalisme rus, que a poc a poc, com a tots els països, es convertirien en un sistema paral·lel del veritable poder econòmic en pugna amb la resta dels poders de l'Estat polític excomunista amb forta presència entre la burocràcia, polítics, intel·lectuals i classes populars russes, que encara estan lluitant per no perdre part de les indústries, conquestes de la Revolució Socialista, que no obstant l'aparent descomposició de l'antiga URSS, encara hi ha molts milions de russos que no volen ser capitalistes: o sigui lladres insolidaris, individualistes, corruptes, explotadors...
L'era del diner fàcil fou la turbulenta època de 1990, disfressa la cara oculta de la nova època. L'oxigen de la llibertat era embriagador, però molts ho varen interpretar com una forma d'abús d'allò més descarat. Hi havia llibertat per esquivar la llei, per estafar l'Estat, per robar la població i per sortir-ne impunes. Els milions de pensionistes es quedaven sense cobrar el seu salari perquè els banquers "autoritzats", els magnats de la banca que havien de pagar en nom de l'Estat, utilitzaven els diners amb finalitats especulatives. Amb la destrucció per part dels reformistes neo-liberals de Ielstin de l'Estat Soviètic, amb el maquiavèlic assessorament de l'Occident capitalista, van destruir de la forma més mafiosa i fàcil els avenços i propietats de la societat socialista, amb l'excusa de la llibertat dels més espavilats per fer-se rics sense regles, enganyaren, robaren i arruinaren les classes populars russes com cap país havia fet en la seva brutal regressió de l'anarquia cap al capitalisme.
En el buit d'aquells anys es desencadenaran les reprimides forces del mal; els baixos desitjos barrejats amb els desmesurats afanys de fer diners sense límits desfermaren l'ambició dels més atrevits, estafadors, xarlatans, brètols, bandes de criminals, polítics i buròcrates corruptes, especuladors de tota mena, mafiosos, magnats, antics caps del KGB, tots van procurar robar i comprar les antigues propietats estatals a preus irrisoris sense fre en l'acumulació personal. I no conformes amb robar totes les antigues propietat socialistes, es crearen bancs privats per cobrir negocis de tota mena, com les famoses piràmides, loteries, compra i venda d'accions d'empreses que al cap d'uns mesos quebraven, emportant-se els estalvis dels pobres i ignorants inversionistes russos, enganyats per la propaganda d'una falsa mística capitalista del diner fàcil.
Les masses populars russes passaren d'un Estat paternalista, social i burocràtic, que en el sacrifici del present per treballar per la futura societat comunista, tenien totes les necessitats bàsiques: treball, medicina, cultura, jubilació i orgull de formar part del primer país socialista. A canvi de certa falsa llibertat, una part de l'alta burocràcia, política, universitaris, professionals, tècnics i ambiciosos espavilats i mafiosos de tota mena, s'han quedat amb totes les millors propietats, riqueses i recursos del país. I de la frase de Ieltsin, de que a Rússia hi hauria d'haver una nova població de milions de rics, s'ha passat començant per ell amb uns centenars de multimilionaris i de la immensa part de la població com a pobres...
