Ara que ja comencen a circular enquestes sobre el resultat de les eleccions municipals en algunes ciutats catalanes i ara que els partits sembla que ja han endegat la seva maquinària per fer front a aquestes eleccions, està clar que entre escissions de formacions polítiques, nous partits, partits tradicionals i diferents agrupacions, el que pot sortir de les eleccions municipals, en molts pobles i ciutats, és una amalgama de formacions que en qualsevol cas hauran de derivar en pactes, alguns d'estranys, altres contranatura i altres d'una gran feblesa. I això vol dir que el més probable és que veiem molts municipis amb governs que s'aguanten d'un fil i amb serioses dificultats per governar.
De fet, l'època de les majories absolutes va quedant enrere i ens haurem d'acostumar a corporacions municipals configurades per un munt d'opcions polítiques i de sensibilitats diferents on els nous regidors hauran de ser experts negociadors per poder tirar endavant qualsevol tema. No sé si això és bo o dolent, però el que és segur és que ens espera un panorama polític segmentat on ser alcalde o alcaldessa ja no dependrà de la voluntat popular sinó de la unió d'interessos de les diferents opcions.
Si en els darrers temps hem hagut de veure com els ajuntaments de casa nostra s'havien d'acostumar a gestionar misèries, ara nosaltres ens haurem d'acostumar a veure com s'aprèn a gestionar sensibilitats i visions polítiques totalment diferents i com aquestes repercuteixen en el dia a dia dels nostres pobles i ciutats. Amb aquest panorama, si ja era difícil trobar voluntaris per anar a les llistes ara la cosa es complica i dubto que siguin gaires els ciutadans de gran vàlua que es vulguin arriscar a formar part d'un mapa polític tan segmentat. El risc és saber qui formarà aquests governs i fins a quin punt no es pot convertir la política municipal en un fangueig.
