L'«economia frívola», com l'anomena el filòsof francès Gilles Lipovestky, ha desarrelat de manera definitiva les normes i els comportaments tradicionals i ha generalitzat l'esperit de la curiositat infinita. També ha democratitzat la passió pel que és nou en les diverses esferes de la vida i entre les diferents capes socials. El resultat és una existència profundament canviant. El ciutadà mitjà, a Catalunya, al conjunt de l'Estat i a la majoria dels països d'Europa, ha renunciat als lligams intensos. S'ha tornat mòbil. Els seus gusts, com la seva personalitat, són fluctuants. Per aquest raó, el votant comú no manifesta cap reserva a l'hora de lliurar-se a una irracionalitat que conviu amb la burocràcia amb tota naturalitat. Les bones consciències, les d'una esquerra que es mostra incòmoda amb el sistema, es lamenten. No obstant això, la transformació constant els està impedint trobar una resposta clara i eficient. Moltes de les adhesions que han aconseguit són precisament fruit d'aquesta necessitat d'estrenar posicions, principis, referents, ídols. Voldrien accelerar unes mutacions que, en primera instància, els beneficiarien, tot i que, en breu, els condemnarien a la caducitat i l'oblit.
