Per conèixer la biografia del president de la Generalitat Lluís Companys, que fou afusellat per la dictadura franquista el 15 d'octubre de 1940 en l'actualitat disposem de nombroses obres que tracten de la seva trajectòria en conjunt o bé de períodes específics i sobretot del darrer any i mig de la seva vida.
Entre aquesta abundant bibliografia cal recordar, entre d'altres, Vida i mort de Lluís Companys de Josep M. Poblet (1976), Lluís Companys i la seva època de Jordi Casassas (2002), Companys i el 6 d'octubre d'Enric Jardí (1997) i molt especialment perquè tracten de la darrera etapa La mort del President Companys de Josep Benet (1998) i El Consell de Guerra a Lluís Companys de Josep M. Figueres (1997).
Però, a aquest conjunt de llibres cal afegir el que ha fet el cinema per comunicar-nos el que fou la seva darrera etapa de la vida. El conegut director de cinema Josep Maria Forn és autor del film Companys, procés a Catalunya (1979) i en l'actualitat el director Carles Marques-Marcet és l'autor de la pel·lícula 13 dies d'octubre, referit, naturalment, als que va viure Companys empresonat al Castell de Montjuïc de Barcelona abans del seu afusellament.
Les dues pel·lícules són fetes amb coneixement de l'ofici, amb rigor històric i amb realisme. Sobre el film de Forn que ja és un clàssic sobre aquest tema simplement cal dir que segueix essent un document d'interès, però vull dedicar aquestes ratlles al film recent de Marques-Marcet que és un producte d'actualitat i que crec que cal subratllar-ne alguns aspectes positivament.
El film explica els darrers 13 dies de Companys a Montjuïc i crea de forma molt convincent l'ambient que s'hi respirava. És una situació marcada per silencis, la vida dels militars que dirigien aquella presó i la quotidianitat feixuga que s'hi vivia. Conside?ro que un dels èxits d'aquesta pel·lícula és haver sabut traslladar-nos-el. Per aconseguir-ho, és de suposar que Oriol Broggi, el conegut director de teatre que figura com a «assessor artístic», ha estat molt important.
Naturalment, cal esmentar l'actor Carles Martínez, que ens apropa un Lluís ?Com?panys molt creïble, com ho fa "scar Muñoz amb el paper de Ramon de Colubí, el militar defensor i com ho fa Clara Segura com a Ramona Companys, la germana més expressiva i decidida.
El film ens comunica tot el dramatisme de la situació que explica, sense caure en cap moment en barroquismes, assistim a escenes que traspuen sentiments, conviccions i experiències contraposades a l'entorn d'un Companys que havent sobreviscut a la terrible experiència de la guerra havia enfortit les conviccions com demostraria a l'hora de morir davant el piquet d'afusellament.
