Cartes

Carles Mallart. Girona.

Disabte 11, estàvem a Platja d´Aro fent un recorregut al passeig, disfrutant de la platja, xiringuitos, restaurants, botigues... devien ser entre les 8 i les 9 del vespre, vàrem veure una patrulla municipal acompanyats d´un gos gros, elegant, atractiu, molt ben guarnit amb les seves corretges, la veritat imposava respecte però a la vegada donava seguretat. Vàrem veure diversos grups del que s´anomena «comiats de solter» típics, repartint piruletes, cara d´avorrits, poca imaginació, i el noi que suposadament acomiadava la seva solteria vestit de noia, vaja, una imatge que tothom coneix, i que malgrat que molta gent ho critica per ésser un tema superat, la història es repeteix cap de setmana sí, cap de setmana també. Els grups eren inferiors a les 15-20 persones, nois o noies joves de 20-35 anys, amb camisetes de color, cada grup del mateix color. D´entre tots plegats un dels grups s´acostava a les 40 persones, camisetes grogues, que en un moment donat, davant La Tisana es varen dirigir a la vora del mar, i sense reparar que hi havia nens jugant a la platja, el futur nuvi es va treure o li varen treure els pantalons,... de cop i volta apareix l´esmentada patrulla amb 4 agents i el gos que li donen ordres d´ensumar substàncies prohibides, cosa que va fer impecablement, ja veus els agents aixecant actes (denúncies) i comissant les paperines corresponents. Tot plegat d´una manera molt professional, seriosa però a la vegada contundent sense manies. Realment l´alcalde Giraut porta el tema «collat» i demostra no estar d´històries, i no permetre que la seguretat de la ciutat se li´n vagi de mare. Una excel·lent imatge, seriosa, que combinada amb una ciutat i platges netes i un gran gremi turisticocomercial que treballa els 365 dies de l´any fan un Platja d´Aro realment envejable. Felicitats.

Sempre anem de bòlit i acabem amb el cul enlaire

JOAN JANOHER I SADURNI. forallac.

Quina història més trista per un poble: però, els camins se´ns converteixen en pedres i continuem ensopegant amb elles. Considero que la nostra immaduresa política haurà de fer un canvi força radical, si pretenem assolir la independència.

Són moltes les propostes que es fan i que aquestes, a l´hora de decidir, es tornen com cortines de fum, sense arribar a cap lloc conseqüent per decidir. Com és possible ignorar la ciutadania, que està a la recerca de la llibertat?

Portem un munt de manifestacions, on l´esperit català ha fet palès ésser un poble amb actitud d´autogovernar-se. Desig aquest compartit per una gran majoria. Però una vegada i altra també, ensopeguem amb la pedra política, generant el desencís general, per no avalar amb enteresa i compromís tot el que el parlament podria decidir pel nostre poble. Amagant-se al seu únic look partidista, i com sempre passa, ens fan dubtar, obligant-nos d´anar enrere i de cul.

Crec que les meves expressions són prou contundents i entenedores. Només puc demanar que els nostres representants siguin competents, que no juguin amb els interessos de Catalunya, massa vegades ens donen l´esquena amb un joc brut políticament parlant. Ara i després del fracàs amb la CUP. I de la resta dels partits. Evitem de caure a l´engany dels que prometen i no compleixen, com sempre passa, i mantinguem la sensatesa de no quedar-nos de nou amb el cul enlaire.

Violència banal al futbol

josep m. loste i romero. portbou.

Ja ha començat l´Eurocopa de futbol amb incidents greus, entre els hooligans, anglesos i russos, a la ciutat de Marsella. Davant d´aquests esdeveniments tan intolerables cal aturar en sec aquesta violència estúpida. Ara i aquí es fa imprescindible tancar totes les fronteres europees a aquests personatges sinistres (very nasty boys). El fenomen del hooliganisme en el món del futbol s´ha de començar a prendre molt seriosament. Les autoritats esportives, polítiques, policials i judicials europees, i dels respectius estats, han de començar a posar fil a l´agulla davant d´aquest veritable «càncer social», i començar a prendre mesures efectives (socials, polítiques, judicials i policials). D´entrada caldria imposar sancions pecuniàries fortes; individualment, als qui provoquin els aldarulls i els danys, però també a les respectives federacions nacionals de futbol. Cal actuar amb contundència i coordinació europea davant d´aquesta violència, tan gratuïta i banal. Als responsables no els pot sortir «gratis» la broma.