El filòsof donostiarra Fernando Savater, molt crític des de fa uns anys amb la deriva sobiranista d'algunes autonomies i, en general, amb el caciquisme territorial i disgregador que ha anat sorgint en aquestes entitats, publica un article en el qual discorre amb molt sentit de l'humor sobre la transformació del concepte de ciutadania en simple inquilinat. I ho fa a partir d'unes declaracions de Pili Zabala, candidata de Podem a lehendakari i germana de José Ignacio Zabala, assassinat pels GAL i enterrat en calç viva.

La senyora Zabala, odontòloga, va dir en unes declaracions que «en cada territori decideix la ciutadania d'aquest territori i a Catalunya han de decidir els catalans mentre que al País Basc decidirà la ciutadania basca». Savater, que tracta amb especial delicadesa Pili Zabala («és una persona que ha patit de veritat»), aprofita, tot i això, l'ocasió per fustigar, al seu parer, la incoherència d'aquesta teoria ja que «si és la ciutadania de cada territori la que decideix, és evident que tots els territoris són de fet independents, de manera que el que caldrà modificar no és el model territorial sinó el concepte mateix de ciutadania, que ja no es correspon a la pertinença cívica a un Estat sinó a un territori, sigui el que sigui i com sigui».

Un cop asseguda aquesta premissa, el filòsof va un pas més enllà i proposa transformar els ciutadans en inquilins. «Un -diu- és llogater d'un territori i decideix sobre ell, però quan es muda a un altre, es converteix en inquilí de nou i canvia el seu àmbit decisori». I posat en marxa el mecanisme de la broma, Savater, que no manca de sentit de l'humor, distingeix entre diverses classes d'inquilins: de renda antiga (històrics), rellogats, sotsarrendats, etc. Una «macedònia d'identitats» que serà difícil d'entendre per a la resta d'Estats de la UE, on hi haurà francesos, alemanys, portuguesos i italians i «els inquilins variats de la post-Espanya».

L'article és graciós, però permet visualitzar la radical evolució que el filòsof ha experimentat des que escrivia a Egin, periòdic de capçalera de l'esquerra abertzale, i donava suport a la legalització d'Herri Batasuna. Llavors opinava que «l'aprofundiment de la democràcia a Espanya passava, entre altres coses, pel compliment radical de les ?autonomies i l'abandonament per enderroc d'un model d'Estat madrileny-centralista». Eren aquells temps en què Savater donava canya a l'Espanya cañí, opinava que les autonomies eren «la forma més directa de participació dels ciutadans» en la política i que Espanya era un «fracàs històric». Tots tenim dret a evolucionar i a canviar de criteri. I els primers, els filòsofs. En qualsevol cas, la proposta de Savater per convertir els ciutadans de les autonomies en inquilins no deixa de tenir la seva gràcia i fins i tot el seu punt de raó, si ens referim a alguns assumptes concrets. Per ?exemple, una targeta sanitària per autonomia.