Recordo que quan vaig viure uns anys en un poble de l'entorn de la ciutat de Girona sempre em va sorprendre que hi havia un cens que certificava que la població de porcs d'aquell municipi superava amb escreix la de persones i, certament, això produïa una sensació ben estranya. Ara, pel que sembla, passa el mateix amb els porcs senglars, que en alguns termes municipals ja s'han convertit en els principals habitants i com a tals es mengen tot el que troben al seu pas. En xifres rodones, malgrat que no conec ningú que hagi estat capaç de comptar tots els porcs senglars de les comarques gironines, es calcula que des de principi d'any ja s'han abatut 18.000 exemplars i, que malgrat haver caçat tanta quantitat d'individus, aquests segueixen essent la segona causa d'accidents de trànsit a casa nostra.
Amb tanta superpoblació no hi ha prou escopetes per reduir el nombre de porcs senglars a una xifra raonable que permeti la convivència entre aquests, els conductors i els pagesos i malgrat que els agents rurals apliquen des de fa temps un mètode que els permet caçar uns quants animals amb cada batuda, tampoc n'hi ha prou per acabar amb una plaga que amenaça de convertir-se en el maldecap de cada estiu.
El que no te sentit es que sabent que ni aquest any ni el següent s'acabarà amb la problemàtica dels senglars, uns i altres, agents rurals, caçadors, pagesos i algun espontani, s'emboliquin ara en una polèmica estèril per veure quin mètode funciona més i quin es més legal i al cap i a la fi, per saber qui s'enduu la medalla d'haver abatut més porcs senglars. Hom arriba a la conclusió que a l'estiu qui no te feina el gat pentina quan aquells que ho fan per feina i per responsabilitat i aquells que ho fan per simple diversió podrien sumar esforços per resoldre una plaga que no és poca cosa.
