Reconec que ahir, com a molts catalans, se´m va posar la pell de gallina. Ja que per primer cop en anys no em tocava treballar l´11-S, vaig anar a la platja, i en sortir de l´aigua feia un airet fresc que em va posar els pèls de punta i, com deia, la pell de gallina. No va durar gaire, però m´agrada deixar-ne constància perquè ningú pensi que la Diada no em provoca emoció.

Un cop ajagut al sol, em vaig enfrascar en la lectura d´El regne, la vida de sant Pau novel·lada per Emmanuel Carrère. I més pell de gallina. Deu ser casualitat o deu ser que el Senyor envia signes a qui llegeix la vida dels seus, però justament ahir vaig arribar al fragment on sant Pau assegura als primers cristians que l´apocalipsi és imminent, amb la resurrecció dels morts, la tornada de Crist, etc. I quan li preguntaven com d´imminent seria tot això, ell, amb la seguretat d´un Puigdemont o un Junqueras avant la lettre, responia que ja mateix, que qui mori avui ressuscitarà tot seguit. Però la gent anava morint i allà no ressuscitava ni Déu, amb perdó.

I els fidels vinga reclamar a Pau la fi del món. Aquest, lluny d´admetre que podia estar equivocat, s´inventava excusa rere excusa assegurant cada cop que ara sí que hi estaven a punt, que ja tenien a tocar la resurrecció dels morts i la tornada de Crist. I així ha passat l´Església més de 2.000 anys, convencent els fidels que ho tenen a tocar. Per això es diuen fidels, perquè per més que la raó els digui el contrari, no perden mai la fe.

I qui dia passa, mil·lennis empeny. Mentre jo llegia això estarrassat al sol, altres fidels sortien al carrer. També els seus profetes els anuncien des de fa temps l´adveniment d´un nou món, i també inventen excuses quan els pregunten si n´hi ha per gaire. Com sant Pau, no en tenen ni puta idea. Ahir mateix, el sant Pau president augurava -de nou- que en la propera Diada, Catalunya ja serà independent. L´únic dubte que tinc és si el nou partit sense nom legal aconseguirà batre el rècord de l´Església, de 2.000 anys donant llargues i mantenint-se en el poder. La credulitat dels seus fidels així ho permet esperar.