Des que el primer alcalde democràtic després del franquisme, Josep Maria Ametlla (PSC), només va durar tres mesos en el càrrec, Figueres ha sigut una plaça difícil per a l´estabilitat dels diferents governs i alcaldes que ha tingut en les últimes quatre dècades. Només Santi Vila (CiU) va aconseguir majoria absoluta en les eleccions de 2011, però al cap d´un any i mig va deixar el càrrec en ser nomenat conseller de Política Ter­ritorial, essent substituit per Marta Felip. En un mateix mandat, Marià Lorca (CiU) va governar primer amb ERC i després amb el PP, dos partits diametralment oposats. Malgrat aquests antecedents, i molts d´altres que han caracteritzat la política municipal de Figueres, la decisió unilateral de l´actual alcaldessa, Marta Felip (CiU), de trencar amb el PSC porta camí de convertir-se en una de les principals crisis. Cert que en les últimes setmanes la tensió anava creixent (diferències en la negociació dels pressupostos i votacions oposades en la comissió informativa que havia d´aprovar l´expedient de la nova concessió de serveis i neteja), però dinamitar un pacte de govern sense tenir lligada una alternativa viable és una decisió, com a mínim, temerària per garantir la bona governabilitat del municipi. La mateixa alcaldessa va admetre en el ple de dijous que no tenia pla B. Els rampells no són una bona estretègia política. I molt menys quan els dos regidors d´Unió que formen part de l´equip de govern adverteixen que actuaran per lliure. Només 7 regidors d´un total de 21, amb dos dels quals no assumint les decisions de l´alcaldessa, no permeten anar més enllà de gestionar el dia a dia, i amb moltes dificultats. D´entrada, el trencament del pacte de govern ja ha generat un primer problema a la ciutat: s´ha de tornar a formar un cartipàs que assumeixi totes les responsabilitats de les àrees que ara han quedat vacants: Seguretat Ciutadana, Benestar Social, Cultura i Esports, fins ara dirigides pel PSC. La decisió presa per Marta Felip l´obliga a trobar una nova fórmula de govern. L´alcaldessa diu que buscarà acords puntuals amb els altres grups per tirar endavant la gestió municipal. Donada la correlació de forces, sembla poc viable la formació d´una majoria alternativa a l´actual govern per garantir l´estabilitat municipal durant els més de dos anys que queden fins les pròximes eleccions de maig de 2019. Dins i fora del Govern, entorn del PDeCAT i Unió, no han faltat veus que de manera oberta o discreta han trobat aquesta decisió precipitada. Una greu crisi de govern que pot paralitzar l´acció política de la ciutat.