Hisenda sí que funciona a Catalunya. En un any ha incrementat el 24% la recaptació derivada de les inspeccions fiscals i la lluita contra el frau. A la resta de l'Estat la xifra és negativa, amb una reducció del 5%. Cal lluitar contra el frau fiscal, que suposa una estafa per als contribuents que fan el que toca, però també cal que l'estat compleixi la resta de les seves obligacions i tracti amb equitat els seus administrats, sigui quin sigui el territori on resideixen. I això no succeeix. S'ha denunciat fins a l'extenuació que els residents a Catalunya estan discriminats, des del finançament de la Generalitat -que presta serveis essencials- fins a les inversions i els serveis de titularitat estatal. Se'ls discrimina en els pressupostos i en el seu compliment. En això els percentatges van al revés que en la recaptació d'impostos. Que Hisenda funcioni està bé; estaria millor si funcionés igual a tot arreu; i l'ideal seria que ho fes tota la resta de l'aparell de l'estat.

Quants són a Podem.-Participació ínfima en la consulta interna de Podem a Catalunya sobre la integració en el projecte dels Comuns. Només hi ha dit la seva l'11% del cens d'inscrits. Dels participants, cap al 60% han compartit les malfiances d' Albano Dante Fachín, que considera avalada la seva posició. La migradesa de les xifres obliga a preguntar-se sobre la dimensió real del partit i la seva afiliació. Qualsevol s'hi pot apuntar per internet i oblidar-se'n per sempre, però constarà al cens. No es paguen quotes i no cal trepitjar cap local. Així s'explica que només el 13% participés en la votació que va elegir Fachín com a líder a Catalunya. A qualsevol altre partit seria un desastre sense pal·liatius, però a Podem se li han perdonat moltes coses.

El PSC impugnador.- Fins ara el PSC esperava que fos el PP el qui impugnés lleis i resolucions catalanes al Tribunal Constitucional; quan l'enfrontament estava servit, Iceta sortia a predicar que no és als tribunals on se solucionen els problemes polítics. Però ara el dirigent socialista anuncia que impugnarà els pressupostos de la Generalitat en el cas que s'hi mantingui l'esment del referèndum. Es comporta com si tingués pànic a semblar menys unionista que Albiol i Arrimadas. Costa de creure que aquest nou rumb no té cap relació amb el canvi del protocol PSC-PSOE, el tractat de pau entre les dues formacions que significa un increment de l'obediència del petit cap al gran. Que lluny que queda el 1978.