02 de gener de 2018
02.01.2018

Cartes

02.01.2018 | 09:50

Suport als escombriaires de Girona
Núria Bonet i Malàs girona

Aquestes línies són per mostrar tot el meu desacord cap a l´última mesura que ha pres l´Ajuntament de Girona i que no és altra que posar un GPS als escombriaires de la ciutat. Però no contents amb la hu­mi­liació que això comporta han decidit que cada ciutadà els pot controlar tranquil·lament.

La propera idea il·luminada quina serà? potser lligar-los a cadenes prou llargues que els permetin moure´s pels carrers que han d´escombrar?

La feina d´escombriaire és tan lloable com qualsevol, però potser no seria la primera que triaríem, oi senyors mandataris?

Proposo que els posin un GPS a vostès i així els ciutadans sabríem que realment estan fent feina. I també seria pel bé de tots.

Senyors escombriaires, la immensa majoria estem amb vostès.

La natura
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

El primer dia de gener a molts ens agrada veure sortir el primer sol de l´any. Aquells que tenim el privilegi de viure a prop del mar veiem els primers reflexos ataronjats sobre les aigües blaves. L´observació d´aquest espectacle de la naturalesa és d´una gran bellesa. Per fer-la, n´hi ha que s´hi presenten després de tota una nit sense dormir, mentre que d´altres, segurament que no tants, ens hem aixecat del llit expressament. Tots gaudim de la llum i la calidesa, encara que hi hagi algun núvol que no permeti veure del tot la sortida tal com voldríem. Mentrestant, sí que hi hem pogut contemplar la posta lenta de la més rodona i esplèndida lluna d´aquests dies.

El sol surt cada dia. Con­tem­plar-lo també es pot fer ca­da dia. És un fenomen quotidià i alhora extraordinari. Ens meravellem el primer dia de l´any quan el podríem gaudir els 365 dies d´aquest 2018 que hem co­men­çat.

Missatge reial d´una sola direcció
JOAN JANOHER I SADURNÍ forallac

Dintre la varietat de problemes existents en aquest nostre país, resulta que en el discurs anual de Sa Majestat, només hi ha hagut paraules de convivència adreçades als catalans. Tinguem en compte que el problema és molt més ampli, per la mancança de concòrdia i comprensió entre els dos estats. Això no deixa de ser un intercanvi d´Estat, al qual limita les solucions a prendre i només centren la política a la conveniència partidista del govern amb interessos nacionalistes.

Res del que s´esperava sentir fou pronunciat en el discurs de referència, llavors, amb quina previsió és poden preveure canvis d´interès nacional, per donar i restablir la confiança escaient, als resultats de les eleccions del 21-D? Crec que la lògica hauria de contemplar el compromís dels dos pobles, per assolir un model escaient de solucions; i no caure en el parany reiteratiu de divergir les línies vermelles que venen marcant els respectius estatus, carregats d´incerteses.

Era doncs el moment de parlar d´alliberament dels empresonats polítics, donant mostres clares de reconciliació a l´iniciació dels esdeveniments presents, i d´acord amb els resultats obtinguts a les urnes. No se´ns pot assenyalar de ser continuistes d´unes imposicions constants pel poder estatal. Cal moure el greu problema, en concretar com parlamentar les diferències existents. No poden dir públicament que som radicals, si els poders fàctics ­tanquen totes les portes al diàleg i s´estanquen en el NO rotund.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook