19 de gener de 2018
19.01.2018

Foc i fúria

19.01.2018 | 07:17

Un amic m'ha fet arribar el llibre Foc i Fúria: A la Casa Blanca de Trump, del qual és autor Michael Wolff. És un text molt entretingut, que es llegeix amb gran facilitat i que presenta un retrat despietat de l'actual president dels EUA. Al final es queda un inquiet i molt, molt preocupat.

Wolff, que ha tingut accés lliure a la Casa Blanca, ha escrit el que ha vist i sentit i sobretot el que li han explicat els assessors de Donald Trump durant el primer any d'una presidència que el mostra com un home ignorant, caòtic, impulsiu, narcisista, erràtic, egòlatra, aïllat, indisciplinat i que no llegeix un llibre. Gairebé res. Però encara hi ha més, perquè Wolff diu que Trump és a més un paio malcriat temut i menyspreat alhora pels qui l'envolten, que a la seva esquena li diuen estúpid i diuen que reacciona «com un nen, algú que necessita una gratificació immediata i que tot giri al seu voltant». Un home a qui no importen els principis i a qui només interessen els èxits immediats i les lloances dels mitjans de comunicació. Després d'aquest reguitzell d'«elogis», queda clar que estem davant d'un llibre que projecta una imatge molt negativa de Trump, una imatge que pot satisfer els seus molts enemics però que no deixa tranquil ningú perquè un es pregunta «Déu meu, és possible que el món estigui en mans d'aquest individu»?

Naturalment Trump ha sortit en tromba a afirmar que ell és «un geni» (sic) i que tot això són falsedats, a amenaçar el seu autor amb accions legals i a intentar que l'editorial no el tragués a la venda. «Mai vaig parlar amb ell per al llibre. Ple de mentides, tergiversacions i fonts que no existeixen». Però siguin o no certes algunes afirmacions, el to del publicat encaixa amb el que al llarg d'aquest any s'ha anat filtrant de l'ambient que hi ha dins de la Casa Blanca i de la complicada relació que aquest president té amb la veritat. En tot cas, Wolff no s'ha arronsat, es manté en l'escrit i altres fonts també afirmen que el que diu és cert. Davant les amenaces, l'editorial va avançar quatre dies la publicació del llibre, que es va convertir en un best-seller immediat que forma llargues cues davant les llibreries i encapçala les llistes de vendes.

La principal font de Wolff és Steven Bannon, l'ultradretà editor de Breitbart News, des d'on emetia missatges racistes, supremacistes i misògins. Bannon era l'assessor àulic de Trump, que va arribar a ficar-lo al Consell de Seguretat Nacional, d'on va aconseguir fer-lo fora l'abril passat el general McMaster amb el suport de Jared Kushner. Trump va acabar fent-lo fora també de la Casa Blanca a l'agost. Una sortida amistosa, es va dir falsament llavors. En el llibre, Bannon afirma que Donald Trump està obsessionat a aturar la investigació sobre els contactes del seu equip amb Rússia i diu que una reunió del seu gendre amb russos per obtenir informació nociva sobre Hillary Clinton és «traïdora». I per la mateixa raó també critica molt durament Trump Junior. Segons l'opinió de Bannon, la investigació de la trama russa pot acabar fent caure Trump. I en afirmar-ho, Bannon ha passat totes les línies vermelles.

Trump s'ha enfadat tant que ha aconseguit fer fora Bannon de Breitbart i deixar-lo sense finançadors per als seus projectes ultradretans. Bannon, que creia dominar Trump com a un titella, queda així sol, a la intempèrie i camí de la irrellevància, mentre el partit Republicà fa pinya al voltant del seu president en preparació de les eleccions, que enguany hauran de triar un terç dels senadors i la totalitat dels membres de la Cambra de Representants. La polarització de la vida política nord-americana no pot ser més gran.

No és infreqüent que en política apareguin llibres com aquest de Wolff, en els quals antics col·laboradors fan comentaris crítics sobre els presidents amb els quals han servit. Així James Fallows, que escrivia els discursos a Jimmy Carter, diu que era un bon home però ineficaç, i Donald Regan el cap de gabinet de Ronald Reagan, va revelar que la seva dona Nancy influïa sobre el president després consultar amb un astròleg. George Stephanopoulos, assessor de Bill Clinton, lamenta en les seves memòries que les aventures sexuals del president comprometien la seva agenda política, i Scott McClellan, secretari de premsa de Bush, ha escrit que la invasió de l'Iraq va ser «un seriós disbarat estratègic» i que la Casa Blanca no va ser honesta amb el poble nord-americà. Per la seva banda Leon Panetta, cap de la CIA amb Obama, el descriu com a intel·ligent però dubitatiu i cautelós en excés. I ara Trump es troba amb el llibre de Wolff i l'espera un altre al maig que ja ha escrit James Comey, el director de l'FBI cessat pel mateix Trump a poc de prendre possessió, que tampoc pinta bé per a ell.

Per això, si alguna novetat ofereix Wolff és no haver esperat els terminis habituals i haver publicat el seu llibre quan encara no ha transcorregut un any des de la presa de possessió de Donald Trump. Serveixi en descàrrec seu que poques presidències han tingut una arrencada tan caòtica, amb tants cessaments i tants sobresalts com la de Trump. En el fons el que ha de preocupar no és aquest llibre sinó la veracitat dels fets que s'hi relaten, i que no desapareixen encara que es mati el missatger.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema