Santiago Sierra sintetitza l'evolució de l'art des de la destresa manual cap a l'enginy, que reedita infinitament Magritte o Duchamp. És a dir, que la seva obra no mereix més atenció que una columna de diari. No obstant això, la seva sèrie fotogràfica Presos políticos en la España contemporánea altera la percepció sobre l'artista i sobre la contemporaneïtat. Aquí no s'escenifica una endevinalla, sinó una idea. Tan ben condensada que ha resolt per golejada un debat de mesos, al voltant de l'existència d'espanyols empresonats per la seva inclinació ideològica.

Serra dissenya l'àlbum amb Junqueras, els Jordis o els titellaires. A continuació, li assigna el preu gens carcerari de noranta mil euros. Ven Presos Polítics a l'Espanya Contermporánea per aquesta quantitat, la qual cosa autentifica el títol de l'obra i el seu contingut. Un cop emplenada la funció primordial de l'art, trobar-li un comprador, l'instal·lador dispara la seva provocació. O les 24 fotografies infamants per a la classe política madrilenya cobreixen una paret de la mediocre fira Arco, amb la qual cosa es certifica el títol, o es despenja el muntatge en un exemple de censura que rubrica el dèficit democràtic espanyol.

A falta de decidir si a Espanya hi ha presos polítics, queda garantida la seva presència a Arco. (Respecte a la incògnita primordial, al país tampoc hi havia tortura, fins que es va creuar una condemna d'Estrasburg en sentit contrari). Sierra ha arrodonit la partida amb un escac mat. Ni tan sols ha hagut de preocupar-se de la traca final del seu pla, les declaracions hipòcrites de les instàncies polítiques. Arco sosté que retira l'obra des del «màxim respecte a la llibertat d'expressió», la cèlebre excusa del maltractador. I el PSOE aprofita per renegar de qualsevol semblança de progressisme en l'estampa patètica de Margarita Robles, presa política de la nul·litat dialèctica en celebrar que la censura artística «és positiva perquè contribueix a tranquil·litzar l'ambient i la crispació». La portaveu socialista no va aclarir si és pertinent mantenir les sempre crispadores eleccions.