La primera víctima mortal d'atropellament del cotxe autònom ens fa entendre la realitat. Quan l'any 2001 semblava llunyà, alguns imaginaven el segle XXI com un món ple de tecnologia i robots, amb viatges a Mart. Ara veiem que la robotització presenta riscos, i que els robots també s'equivoquen, i la seguretat absoluta en la conducció autònoma avui és impossible. Per no parlar dels optimistes que preveien que en el segle XXI acabaríem amb les guerres, la fam al món, els refugiats o l'atur. Aquests problemes, segueixen, multiplicats; i tampoc fem turisme pels canals marcians.

L'exconseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat senyor Mas-Colell exposa el seu escepticisme en la presentació d'un seu llibre, sobre la tornada de les seus fiscals de les empreses que han marxat, que continuen marxant, de casa nostra, i s'instal·len a la resta d'Espanya. Colell parlava de la competència d'un Madrid desregulat. Quan nosaltres no som un territori massa «business friendly», que afavoreix les empreses. A banda del fet que el centre d'operacions d'aquestes empreses marxi, avui negocis potents com Freixenet o Abertis passaran a deprendre de capitals de fora, tenim les despeses que les seus generen. En el cas de Caixabank, els experts calculen que una junta d'accionistes d'aquest banc pot tenir un cost d'un milió d'euros. Un milió d'euros, que es gasten des d'ara a València ciutat. Uns guanyen, i uns altres perden amb el canvi.

Els efectes del canvi. En la composició del panorama polític català, que es mou, i on també influirà la situació econòmica, en relació a la paràlisi política. En l'espectre del catalanisme liberal, tenim per a les municipals l'opció de Lliures, que vol captar un catalanisme de negocis, mercat lliure i emprenedoria que sembla oblidat. En el seu espai hi ha Units per Avançar, alligat amb el PSC, o la proposta de Convergents. Aquest sector tan disputat, en funció que la situació política s'adapti a la realitat, i les possibles baralles del sector independentista, podria augmentar i reivindicar que la política intenti ocupar-se dels problemes ciutadans urgents. Crear ocupació, rebaixar la pressió fiscal, o aturar l'hemorràgia d'empreses que marxen, són mesures necessàries, i que donarien molts vots als líders que les realitzessin amb èxit.