El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar el 2 de maig una important sentència. La resolució judicial, de la qual ja ha estat anunciat recurs de cassació per la part empresarial, desestima la demanda interposada per Foment del Treball Nacional contra el sindicat convocant d´una vaga general a Catalunya, Intersindical -Confederació Sindical Catalana, el 8 de novembre de 2017, així com també contra els que integraven el comitè de vaga.

En aquesta demanda, tal com s´explica en els antecedents de fet primer i tercer, i havent-se ratificat en el seu contingut en l´acte del judici celebrat el 26 d´abril, la demandant va sol·licitar la declaració de la il·legalitat de la vaga per ser d´índole política i «no tenir cap relació amb reivindicacions laborals», i també per no haver-se respectat el termini de preavís (deu dies) fixat pel RDL 17/1977 de 4 de març sobre relacions de treball i no tenir el sindicat convocant representativitat. Igualment, va sol·licitar la declaració del caràcter abusiu de la vaga per la seva estratègia de convocar amb una durada de diversos dies i posteriorment anar desconvocant la major part dels dies «fins triar el... que va ser d´interès de la convocant». A conseqüència dels danys soferts per les empreses en ocasió de la vaga, i sempre segons la part demandant que va aportar un informe pericial, en la demanda es va demanar la condemna a una indemnització de danys i perjudicis quantificada en 100.000 euros en concepte tant de dany emergent com de lucre cessant. Òbviament, en ser desestimades les peticions d´il·legalitat i abusivitat de la vaga, també ho serà la petició indemnitzatòria formulada.

La sentència del TSJ català m´ha rejovenit jurídicament gairebé trenta anys, perquè va ser ni més ni menys que el 6 de desembre de 1988 quan vaig publicar, amb ocasió de la vaga general convocada per al dia 14 del mateix mes, pels sindicats CC OO i UGT, i en un ambient intel·lectual i polític res procliu a l´acceptació, ni jurídica ni social, de tal mobilització, un article titulat «la legalitat de la vaga polític-professional», en què afirmava a partir de la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del desaparegut Tribunal Central de Treball, que «la legalitat de la vaga polític- professional en l´ordenament laboral espanyol no ha de suscitar cap dubte».

Què interessa destacar al meu parer dels fets provats de la sentència?

En primer lloc que l´organització convocant comptava amb 249 representants elegits en els processals electors en centres de treball públics i privats fins al 17 de novembre de 2017, número que significava un percentatge del 0,488% de representativitat en l´àmbit territorial autonòmic català en el qual opera. En segon terme, es recull gran part del preavís de la convocatòria de vaga, un «mix» al meu parer de reivindicacions laborals d´índole general i d´altres de contingut molt més polític, encara que formalment tinguessin una aparença laboral. En tercer lloc, i ho subratllo per la seva importància per a la decisió de la Sala de no apreciar falta de respecte del preavís legalment fixat, la presentació de l´escrit de convocatòria de vaga el 20 d´octubre i la seva recepció per part de les organitzacions empresarials FTN i Pimec. En quart lloc, les successives desconvocatòries de la vaga en diversos dels dies per als quals estava convocada, fins a quedar únicament el dia 8 de novembre. En cinquè lloc, la dada de participació en la vaga segons les dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social del dia sobre treballadors en situació d´alta especial en aquesta jornada, un total de 82.174 treballadors i treballadores en les quatre demarcacions territorials (la dada EPA de la població ocupada a Catalunya el tercer trimestre del 2017 era de 3.316.200; la dada d´afiliació de la població treballadora de Catalunya a la Seguretat Social a l´octubre de 2017 era de 2.748.227).

El TSJ qualifica la vaga duta a terme el 8 de novembre com a «mixta», per tenir una motivació tant laboral com a política (personalment prefereixo utilitzar el terme professional-política i posar l´accent en la primera paraula, però no és ara una qüestió que afecti el fons del litigi ni de bon tros), i dona resposta, desestimatòria, a la tesi de la part demandant del caràcter únicament polític de la vaga, emmascarat sota reivindicacions aparentment laborals, i ho fa recordant el contingut de l´art. 11.1 a) del RDL 17/1977 i la interpretació que del mateix precepte ha realitzat el TC, especialment en una sentència dictada de 1993 en la qual es va pronunciar sobre la conformitat a dret de la vaga del 14 de desembre de 1988, confirmat posteriorment en altres resolucions judicials.

L´acceptació d´aquesta tesi pel TC, i la interpretació expansiva del dret de vaga que es realitza en seu internacional, sent especialment rellevant l´actuació del Comitè de Llibertat Sindical de l´OIT en la seva interpretació de Convenis, especialment els números 87 i 98 sobre llibertat sindical i negociació col·lectiva (tot i que no hi hagi menció expressa del dret de vaga, i a més concorri des del 2012 un interès declarat per la part empresarial de buidar de contingut aquests convenis pel que fa al reconeixement de l´exercici d´aquest dret), així com també la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, porta a la sala a desestimar la tesi de la il·legalitat, partint dels fets provats i molt especialment del text de la convocatòria de la vaga, en el qual s´entremesclen motius laborals molt amplis amb altres que també poden ser-ho però que posseeixen un contingut indubtablement polític en tant que es refereixen a fets polítics concrets esdevinguts a Catalunya.

Per a la Sala, la part demandant no va poder provar la seva tesi. És obligat referir-se als fets provats, en els quals es recullen els esdeveniments ocorreguts tant abans del dia de la vaga com els ocorreguts durant el seu desenvolupament, i de tots ells no es dedueix per la sala que no hi hagi motivacions laborals del conflicte, encara que estiguin estretament interrelacionades amb la situació política i social viscuda a Catalunya durant els mesos de setembre i octubre de 2017; no existeix, així ho afirma la Sala, i allò que realment importa al meu parer de la sentència és el que no ha quedat provat, «prova que la vaga fos convocada en frau de llei i amb una finalitat exclusivament política».