02 de juny de 2018
02.06.2018

Hi ha vida fora de l'euro?

02.06.2018 | 06:30

Itàlia posa damunt la taula sortir de l´euro. La crisi d´aquesta set­ma­na s´ha originat perquè el president de la república, Sergio Mattarella, s´ha negat a acceptar un ministre de Finances euroescèptic. Si es convoquen noves eleccions es podrien plantejar com un referèndum implícit sobre la matèria. El retorn a la lira no és cap tabú.
Els dos partits que havien assolit un pacte de govern tenen en comú la devoció pel recurs simplista d´assenyalar enemics culpables de tots els mals. La Lliga assenyala els immigrants, mentre que el Moviment 5 Estrelles fa el mateix amb «la casta». I tots dos blasmen la Unió Europea. Uns parlen d´alliberar la nació italiana del jou alemany, i els altres oposen la gent senzilla a la burocràcia europea al servei de la Merkel. En la visió de tots dos, la Unió és un simple instrument del domini germànic sobre la resta de països membres.
Alemanya va imposar solucions d´austeritat quan la crisi financera va disparar els deutes públics i el seu risc d´impagament. Si els governs volien ajuda europea per evitar la fallida, havien de retallar despeses i augmentar impostos. En alguns països el resultat van ser unes anèmies que van empitjorar els malalts. Però ara la filosofia és una altra, i el Banc Central Europeu, que comanda l´italià Mario Draghi, s´ha convertit en una gran màquina d´imprimir euros i posar-los en circulació per animar les economies. Què podria fer de diferent una Itàlia «alliberada»? Imprimir lires encara més de pressa del que Draghi imprimeix euros? Induir un estat d´eufòria injectant diners en vena? Segons els manuals, el resultat seria la inflació, germana de la devaluació.
Dos terços del deute públic italià estan en mans italianes. La tercera part restant és de creditors estrangers, que voldrien cobrar-la en euros. Si hi ha inflació amb devaluació, tornar els préstecs als estrangers seria cada cop més car, mentre que els creditors locals, amb el canvi de divisa, hi perdrien diners. Sortir de l´euro equivaldria també a sortir del mercat comú europeu. La potent indústria italiana es trobaria l´obstacle dels aranzels, tant per vendre productes com per comprar matèria primera. A canvi, una lira devaluada reduiria els costos laborals. I per a nosaltres, fer turisme a Roma seria més barat (si abans no hem tornat a la pesseta).
O potser els manuals (i les borses) s´equivoquen i fora de l´euro es viu molt bé. En tot cas, els italians s´hi juguen el seu futur. I el nostre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema