04 de juny de 2018
04.06.2018

Cartes

04.06.2018 | 06:30

Ara no ho entenc
Jaume Paradeda Pla RIUDARENES
Fa uns dies, vaig escriure una carta titulada «Ara ho entenc». Vet ací, doncs, que el que està passant últimament no ho entenc de cap manera:
Un raper a qui acusen d´incitació a l´odi ha de fugir a l´exili per evitar la garjola, mentre que un diputat de Ciutadans, aplaudit pels seus partidaris, es permet alterar el Parlament català arrencant violentament un llaç groc d´un escó sobre el qual no tenia cap dret. Això no genera odi? No és delicte?
Quan el senyor Rajoy, cridat a declarar com a testimoni, ha mentit dient que no hi havia caixa B, i sí que n´hi havia: això no és delicte? Per a la gent corrent, sí que ho és.
Quan pels carrers de les ciutats ensopegues amb capses de cartró, refugi d´indigents que ho han perdut tot, per culpa d´un partit que ha estat condemnat per robar a mans plenes, això no genera odi? Més encara, quan volen justificar-ho amb tota mena d´enganys i una fatxenderia que porta l´ofensa als seus límits.
La veritat és que vivint en un país governat per gent com aquesta, estem abocats al fracàs. Per aquest motiu desitjo que prosperi la República Catalana, amb projectes engrescadors i netedat en la gestió pública.


Adoctrinen amb l´engany i la ignorància
JOAN JANOHER I SADURNI forallac
No es tracta pas d´una fal·làcia, com tampoc la comparança de la llei mordassa, només per quan cal moure´t per Espanya i t´adones de la indiferència amb què ens miren i som observats. Amb això no n´hi ha prou, et sorprèn quan els que venen de visita per veure els seus familiars que conviuen amb nosaltres. No tenen pas cap sensació de viure en una ter­ra hostil, carregada de problemes, ni de les injúries que propaganditzen més enllà de la línia del territori català.
La majoria dels vinguts queden sorpresos pel tarannà que es respira a casa nostra, on la vida segueix el rumb propi d´un país democràtic. És, doncs, aquí, l´estranyesa del que coneixen en l´entorn familiar. Tothom segueix el ritme diari i trepidant de qualsevol ciutat espanyola, sense marcar cap diferència que espanti. Llavors és quan intenten cercar el perquè de la temença a apropar-se a Catalunya. Quin misteri hi havia, per ignorar la veritable convivència ciutadana?
Segons els seus propis dubtes, diuen que estan adoctrinats la resta del país, amb consignes negatives del comportament del nostre poble. Per tant les emissores de TV estatals i premsa pinten un panorama gens engrescador del que passa a casa nostra. És un engany constant, quan l´Ana Rosa Quintana i la Grisso propaguen tota mena de calúmnies i fets inexistents del problema català. Es consideren enga­nyats, dins de la ignorància de la falsedat informativa per part dels mitjans esmentats. Vergonyós.


Adeu malestar
Francesca Barti Comalat banyoles
No és gens estrany ni un fet paranormal que a vegades pugui afectar-nos el malestar aliè en el nostre estat d´ànim. Estem envoltats de persones amb i sense consciència personal. Les últimes són aquelles que, ocasionalment, per ignorància, van escopint el seu malestar als altres com si fóssim una mena d´abo­ca­dor. Tenen dret a actuar d´aquesta manera? Doncs sí, no en saben més.
Durant un temps també vaig escopir el meu malestar a persones que no ho mereixien, no obstant, després de molts anys d´anàlisi amb tu mateixa aprens a canalitzar millor el malestar i a actuar amb més ètica i respecte, alhora, aprens a mirar per tu, a allunyar-te de persones que no se saben gestionar, i sobretot, que la vida és un bé preuat, un passatge temporal, que es viu una vegada, i és tan bonica que no val la pena carregar-se amb el malestar aliè. Ja tenim prou feina amb un mateix/a.
És clar que no sempre tenim l´armadura preparada, ja que a vegades ens podem trobar despistats, desprevinguts o en un moment baix. El més important és tenir les eines perquè quan caiem ens tornem a aixecar ràpid.
La salut és or. I si algú pretén alterar-la només un mateix/a és partidari de vulnerar-la i no els altres. Està a les nostres mans que ens afecti o no el malestar aliè.
Protegir-se és la clau.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema