Les finestres no es van inventar per llançar-s'hi daltabaix, però des del principi va resultar evident que també servirien per fer-ho. Hi ha moltes coses que s'utilitzen per al que no són, què hi farem. Jo, de molt petit, vaig veure una dona llançant-se per la finestra. La vaig veure des de la terrassa de la cuina de casa meva, que donava a un gran celobert. Per arribar a la vora de la barana, m'havia enfilat sobre una tortuga que vivia amb nosaltres des d'abans que jo nasqués. De sobte, alguna cosa va cridar la meva atenció a l'edifici del davant. Vaig girar cap allà els ulls i vaig contemplar el suïcidi. Devia tenir quatre anys, una edat en què el normal i l'anormal formen un matrimoni sòlid. A veure, no és que l'escena em semblés assenyada, però tampoc el contrari. De fet, no vaig entrar a casa per avisar la meva mare, entre altres coses perquè vaig sentir una mica de culpa pel que acabava de veure. «Som responsables del que veiem», llegiria molts anys després a Despachos de guerra, el gran llibre sobre la guerra de Vietnam del periodista nord-americà Michael Herr.
El succés no se me'n va anar mai del cap. Rectifico: el que no he aconseguit oblidar és la neutralitat amb la qual vaig assistir-hi. Una neutralitat, penso ara, una mica animal, com la del gos que veu morir al seu costat a un altre gos. L'endemà vaig sorprendre els meus pares, ignorants que jo l'havia vist, parlant en veu baixa del contratemps. Els pares no tenen ni idea de les atrocitats que pot veure un nen des que s'aixeca fins que se'n va a dormir.
Fa poc, un home a qui anaven a desnonar es va tirar per la finestra abans que als denonadors els donés temps a treure'l per la porta. Va morir, és clar, perquè l'altura era considerable. El pis, molt modest pel que hem pogut veure a la tele, pertanyia a un banc. Els bancs maten, és així, tot i que es van inventar per estalviar. Entre l'estalvi i el suïcidi no hi ha cap relació. Tampoc n'hi ha entre l'obrellaunes i el tornavís, per això molta gent es destrossa les mans intentant obrir amb aquest una llauna de tonyina. La meva neta em va demanar fa poc una tortuga i li vaig dir que no. Si jo no n'hagués tingut, no hauria assistit al suïcidi d'aquella dona del qual sempre em vaig sentir estranyament responsable.
