Quim Torra no vol ser el president de tots els catalans. Ell té clar que representa els dos milions d´independentistes i la resta de ciutadans li importen un rave.

És lamentable perquè els seus antecessors -llevat de Puigdemont- mai no actuaren d´aquesta manera tan partidista. La presidència de la Generalitat està sota mínims i malauradament això no només perjudica la institució, sinó també el país.

El ridícul del proppassat divendres en la inauguració a Tarragona dels Jocs del Mediterrani fou majúscul. De primer, no sabia si hi aniria o no. Diuen que ho va consultar amb el seu entorn perquè no sabia què fer. Davant les pressions dels mitjans de comunicació acabà assistint-hi. Si no ho hagués fet, hauria restat del tot inhabilitat per ocupar la presidència de la primera institució de casa nostra.

Viatjà a Tarragona, tot ignorant que és el màxim representant de l´Estat. Només arribar, va assistir a una manifestació contra el rei Felip VI. I més tard hi compartí llotja amb en Pedro Sánchez al seu costat.

Abans, però, entregà un llibre de fotos de l´1-0 amb l´únic objectiu de fer-se notar i de passada emprenyar el Rei. La dedicatòria s´ha escampat pels mitjans digitals en una forma d´actuar de pati de col·legi. En definitiva, tota una mena de jocs d´artifici que només busca l´aplaudiment d´uns quants fanàtics, però que no aporta res de positiu.

Si continua sense rectificar, Quim Torra no aconseguirà el respecte que la institució mereix. I difícilment canviarà d´actitud si fa cas dels hooligans que l´envolten a Palau.

Fins ara la bèstia negra de l´independentisme eren Rajoy i el PP. Però l´expresident ja treballa a Santa Pola i el seu partit és a l´oposició. Per tant, l´enemic extern és ara Felip VI i no s´estalvien esforços des de la plaça de Sant Jaume per tal d´amargar-li l´existència. I no només a ell, sinó a tots aquells catalans que són sospitosos de relacionar-s´hi.

De moment, Pedro Sánchez intenta establir ponts de diàleg i ben aviat exposarà una bateria de propostes per tal d´encetar converses entre l´Estat i la Generalitat que mai no s´haurien d´haver trencat.

Els independentistes catalans votaren a favor de la moció de censura socialista, però difícilment el PSOE podrà satisfer els desitjos de Torra i el seus.

Ara no es tracta de veure qui estira més la corda. És el moment de parlar i intentar arribar a acords sense que ningú no hagi de renunciar a la seva ideologia.

Gairebé un cinquanta per cent d´electors es declara independentista. Amb el famós discurs de Zapatero, tot afirmant que donaria suport a l´Estatut que sortís del Parlament de Catalunya, amanit amb unes urnes del PP amb Rajoy i Esperanza Aguirre recollint vots contra Catalunya i amb un Alfonso Guerra passant el ribot, la desafecció que deia el president Montilla arribà al seu punt màxim i aquesta bombolla difícilment es desinfli a curt termini.

Aquestes persones que progressivament es passaren al bàndol secessionista necessiten una resposta clara d´uns polítics que no poden seguir negant la realitat. Mariano Rajoy -molt mal aconsellat per Moragas, Sáenz de Santamaria, Ayllón i els seus corresponsals catalans- davant les reivindicacions catalanes va mirar cap a un altre costat. En aquesta nova etapa Pedro Sánchez té l´oportunitat d´esmenar la corrua d´errors del seu antecessor.