Cartes

per aquí no

ANNA M. GUILLÉN PARDO VICEPRESIDENTA DE MIFAS

Ja està, ja tenim resultats, no, de les primàries del PP no, alguna cosa més propera, el projecte guanyador dels pressupostos participatius de St. Narcís, el meu barri.

Vagi per endavant que els veïns no tenen cap responsabilitat sobre el resultat, tenen una informació esbiaixada, ells només estan arreglant el seu barri.

Competien quatre projectes: alguna cosa per a gossos (no me´n recordo exactament), urbanitzar bé una plaça i suprimir voreres del carrer Roselló o el carrer Costa Brava. Es dona la circumstància que aquests dos carrers ja hi eren a un llistat de prioritats que havíem elaborat a la comissió de barreres de MIFAS el 2013, informo els que no ho saben que el pla d´accessibilitat municipal ja disposa d´una partida pressupostària per cobrir obres de supressió, partida que és més fàcil i més profitós en ares del visitant gastar-la per reformar (que no suprimir) barreres dels barris més cèntrics.

Els que vivim a aquest barri, en el qual per cert hi ha un alt percentatge de persones amb problemes de mobilitat ja que és on està ubicada la Residència de MIFAS, no som prioritaris, es veu que no paguem IVI, escombraries i impostos diversos. Ah, per si voleu saber-ho, per un marge molt petit de vots i amb una participació molt minsa, ha guanyat el carrer Roselló, hem de celebrar que no hagi guanyat el projecte dels gossos, no perquè tingui res en contra dels animalets, sinó pel greuge que suposaria estar competint amb ells i a sobre perdre.

Ho sento pels veïns del carrer Costa Brava, paciència, potser als pressupostos participatius de ­l´any vinent (perquè on toca, amb el pla d´accessibilitat no crec jo). Mentrestant, seguirem aguantant que ens marquin el camí.

De ridícul en ridícul

Joan Garcia GIRONA

Alguns pensàvem que després de Carles Puigdemont la presidència de la Generalitat ja no podia caure més avall. Doncs, no. La capacitat que té l´independentisme de fer pujar personatges histriònics no té aturador. És molt difícil superar el ridícul que va fer Quim Torra aquesta set­ma­na a Washington, després del no ­menys insuperable de la cerimònia d´inauguració dels Jocs del Mediterrani. I no ho dic per l´inoportú i falsejat del discurs que va pronunciar, sinó per aixecar-se i, acompanyat d´uns afins, irrompre a crits en la sala on se celebrava l´acte.

Tant omplir-se la boca de diàleg i llibertat d´expressió, resulta que actua com un nen malcriat quan algú, en exercici de la seva llibertat d´expressió, replica amb arguments les seves falsedats. Es pensen que sempre estan a TV3, Catalunya Ràdio o RAC1, on poden mentir sense que ningú els repliqui. No entenen res més que el monòleg i la imposició. O sigui, autoritarisme pur. Ignoro fins on volen arribar anant pel món al més pur estil hooligan, però el que sí sé és que han entrat en un carreró sense sortida que ens esquitxa a tots els catalans. També els que no compartim aquests denigrants espectacles.

Accions inqualificables

Lluís Torner i Callicó Girona

n Darrerament, sobretot d´ençà que es va produir aquell fet tan esgarrifós i deplorable de La Manada, de la violació en grup d´una jove, n´han anat sortint d´altres de similars, que sembla mentida es puguin donar al si d´una societat que en diem civilitzada. Tant li fa que sigui en grup, com en casos aïllats; el mot violar vol dir abusar, i si és el cas d´agressió de la intimitat d´una dona, és d´una gravetat extrema, tant és així que costa trobar un qualificatiu prou adequat per mostrar el més elemental refús. Entre d´altres, se´ns acut el d´aberració, que és sinònim de desviació o anormalitat, i hauria d´estar severament penalitzat.

No és gens estrany que enfront d´aquests casos, com a l´esmentat al principi, hi hagi nodrides manifestacions, de dones i homes, lamentant que la justícia no apliqui el càstig amb el rigor que mereix, i deixi lliures -tot i que amb càrrecs, només faltaria- els autors del lamentable acte. Més quan veiem gent, amb circumstàncies, si voleu ben diferents, com per ­exemple els nostres polítics, sobre els quals pesen penes de greu consideració.

Molts dels que som avis -segur que amb el que direm se´ns titllarà de carques- que ens fa patir veure, pel carrer, jovenetes molt lleugeres de roba, pensant en l´existència d´aquest tipus de voltors, que sempre van a la recerca de possibles preses. No som ningú per criticar la manera de vestir, només faltaria, però la vida ens ha ensenyat que sempre val més prevenir que curar. No voldríem ofendre ningú.