La collita del cap de setmana és tensa. El PP ha elegit un president que ha parlat repetidament d'il·legalitzar l'independentisme, i el PDeCAT ha decidit subsumir-se en la Crida Nacional sota el guiatge de tres presos ( Rull, Turull i Forn) i un exiliat ( Puig), a més a més de Carles Puigdemont, naturalment. Il·legalitzar partits, dirigir formacions des de la presó: això no es veia a l'Estat espanyol des dels temps de Batasuna.
Una manera potser punyent d'explicar l'assemblea del PDeCAT és aquesta: Carles Puigdemont ha fet fora la dirigent que va fer fora Rajoy. Marta Pascal va tenir un paper determinant a l'hora de quadrar els suports a la moció de censura de Pedro Sánchez, i es va imposar als ideòlegs de Junts pel Sí, la posició dels quals es resumeix en una frase d' Eduard Pujol: «de 155 a 155 no hi ha diferència». Amb Pascal descavalcada, a La Moncloa tenen por de quedar penjats de la brotxa.
Hi ha diferència de PP a PSOE? Tots dos van avalar el 155. Cap dels dos no està disposat a permetre l'autodeterminació de Catalunya, una aspiració que a Madrid només troba la complicitat d'una part de Podem, i encara perquè no preveuen governar. El dia que tinguin ministres ja veurem què passa. Però el 155 que volia el govern Rajoy, o una bona part, incloïa prendre el control de TV3, i no va succeir. El PSOE, per consell de Miquel Iceta, hi va tenir alguna cosa a veure. El 155 va fer estralls, però podia haver-ne fet més.
Pablo Casado ha vençut Soraya Sáenz de Santamaría per moltes raons, des dels odis africans d'alguns barons contra la que era poderosa vicepresidenta, fins a la moda política de consagrar un líder jove que sembla nou encara que el seu programa representi un viatge en el temps, i no precisament cap al futur. Però un dels factors que han girat molta gent del PP contra Rajoy i Santamaría, i que Casado ha explotat, és la suposada tebior davant el «desafiament separatista» a Catalunya.
Si fos per ells, el 155 s'hauria aplicat el dia que el Parlament va traçar el full de ruta cap a la desconnexió, el 9 de novembre del 2015. A tot estirar, quan es van aprovar les lleis del Referèndum i de Transitorietat, el setembre del 2017. En qualsevol cas, amb control absolut de TV3, de les escoles i dels Mossos, substituint tots els comandaments per policies estatals.
Així ho veu la gent que ara mana al PP. A l'independentisme tant li és que governin o que no?
