La CUP és a prop d´aconseguir una gran victòria a Girona: la municipalització del servei de l´aigua. De fet, la CUP és partidària de nacionalitzar-ho tot. És el camí més fàcil per convertir els ciutadans en súbdits controlats per l´Estat (el que sigui). El sorprenent és que sigui Marta Madrenas (de CDC, el PDeCAT, o com es diguin en el futur) l´entusiasta executora d´aquesta proposta. Al ple de juliol, Madrenas es va comprometre que la gestió de l´aigua passés a ser totalment pública quan s´acabi l´actual concessió. Lluny queden aquells anys en els quals la Generalitat, governada per CiU, exigia a José María Aznar la privatització de Telefónica, Endesa, Retevisión i totes les grans empreses estatals. L´antiga Convergència ha virat cap als postulats antisistema de la CUP. És meravellós, i difícilment rebatible, el discurs que l´aigua és un bé comú, etcètera, però enlloc està escrit que una gestió pública sigui millor que una de privada. I menys a casa nostra. Tampoc a l´inrevés. Tot depèn de l´eficiència. A Girona, en un altre sector, tenim l´exemple de les zones blaves. La concessió va funcionar bé mentre la va tenir Mifas i es va convertir en un desastre quan Puigdemont la va cedir a una empresa de Madrid. O sigui, depèn. El que no pot servir de justificació per canviar la gestió de l´aigua és que el soci privat (Girona SA) hagi comès unes presumptes irregularitats, que encara s´han de determinar judicialment. Per aquesta regla de tres, hauríem de privatitzar la majoria d´administracions públiques per irregularitats i corrupcions. Destinar diners de l´aigua a la col·lecció Santos Torroella és una decisió pública.
Entre la cinquantena de municipis catalans de més de 25.000 habitants, només Martorell té el preu de l´aigua més barat (o menys car, segons com es miri) que Girona i Salt, segons dades de l´Agència Catalana de l´Aigua. On realment l´aigua és cara és a l´àrea metropolitana de Barcelona, amb tarifes per metre cúbic que doblen la de Girona. De fet, de les quatre províncies catalanes, el preu mitjà més barat és a Girona. Dit això, ens garanteix l´alcaldessa de Girona que, municipalitzant el servei, el cost del rebut serà més barat? Si tira endavant el projecte, es compromet, com a mínim, en un període de deu anys, que la municipalització no costarà ni un euro més, ni directament (via rebut als consumidors), ni indirectament (via aportacions de l´Ajuntament) als ciutadans de Girona? Si és així, perfecte. No sigui que fem el negoci d´en Met i les cabres a costa, com sempre, dels ciutadans.
