15 de setembre de 2018
15.09.2018

D'italians a alemanys

15.09.2018 | 01:43

Ni a Pablo Casado, ni a Cristina Cifuentes els van votar perquè en el seu currículum hi constés un màster universitari que deixa totalment indiferent la majoria d'electors. Que Pedro Sánchez arribés a president del Govern espanyol té poc a veure amb la seva tesi doctoral sobre la diplomàcia econòmica de no sé quins anys. A un polític, aquesta mena de títols li serveixen per trobar col·locació a la universitat quan abandona o és abandonat per la política. Però el descobriment que a Cifuentes, Casado o la ministra Montón els pot haver regalat el màster un institut universitari d'allò més sospitós ja ha costat el càrrec a dos d'ells i projecta grans ombres sobre el tercer. I Sánchez ha decidit penjar la seva tesi doctoral a internet perquè qualsevol curiós s'entretingui a buscar proves de plagi. Tal com van les coses, l'acumulació de títols serà un inconvenient, i no un avantatge, per entrar en política.

Assistim a un cop de pèndol. Durant dècades, tant a Espanya com a Catalunya la corrupció ha estat assumida com a cosa normal, com a part del paisatge, acceptant que si no fos per ella i pel seu efecte lubricant, la màquina enorme i anquilosada de les administracions ho paralitzaria tot. Una visió molt italiana, mediterràniament compartida. Ara, en canvi, som en el paradigma germànic, on el puritanisme fa que els ministres dimiteixin per un fragment de tesi plagiada. Com hem saltat els Alps d'aquesta manera? Per dues raons. Una, que corruptors i corruptes en van fer un gra massa. L'altra, que la Gran Recessió ens ha deixat la pell molt encetada. El lamentable espectacle de Mariano Rajoy, envoltat d'escàndols pertot arreu, ens ha acabat de tornar hipersensibles.

La caiguda de Rajoy va ser aplaudida per qüestions més morals que polítiques, i s'esperava que donaria pas a l'obertura d'una era de màxima exigència, amb polítics de trajectòria immaculada. Però els partits tenen la gent que tenen, i les plantes superiors de les estructures són habitades per uns quadres que han escalat durant les dècades pecaminoses, quan els aprovats regalats eren rutinaris i no acceptar-los es considerava una ximpleria. Si passen tothom pel sedàs fi, tindran disgustos. Però els convé fer-ho des de dins abans que els ho facin des de fora. El PSOE, que governa perquè Rajoy nedava en porqueria, farà ben fet de sotmetre tots els seus càrrecs, públics i interns, al més implacable dels escrutinis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook