El dietari

Quan passeges per Portbou és habitual sentir-te acompanyat, o millor dit amenaçat, per una família d´una desena de senglars a qui alguns insensats veïns han alimentat durant tot l´estiu com si fossin inofensius pardals. Avui ens ha passat al passeig Lluís Companys, els porcs s´han fet seus els jardins de davant de mar, esgarrapant-los i fent grans cràters. Un amic porta un gos que borda. El senglar més gegant de l´esbart garrí s´empipa i el persegueix violentament. Avui no ha passat res perquè el gos és un veloç podenc andalús. Demà ja ho veurem.

La invasió de senglars a Portbou, Platja d´Aro, Tossa, Girona... s´està convertint en un problema gros que els agents rurals no solucionen perquè és un fenomen que els desborda. I la Generalitat no aporta solucions.

Diumenge - El que la política tapa

Conversa interessant amb un empresari gironí a qui demano reproduir la conversa però em demana que no esmenti el seu nom. En el passat es va dedicar a la política local. La conversa comença amb la meva frustració pel que considero l´etapa més complicada que he viscut jo a Catalunya però, en canvi, amb la classe política més dèbil i ineficient que recordo.

L´empresari, ja jubilat, em demana obrir el focus: «No et preocupis perquè la gent bona i competent no ha desaparegut de Catalunya. Senzillament, ja no es dediquen a la política, segrestada per tipus sinistres que fa anys dominen els partits, sinó que estan dins d´associacions, d´empreses o impulsant magnífiques iniciatives particulars».

Considera que, malgrat la política, Catalunya està en una època «molt creativa i expansiva». Em detalla vigorosos projectes tecnològics en el camp agroalimentari i industrial.

Dilluns - Engrunant l´àliga

Amb precisos cops de martell al cisell, i enfilats del pont de l´Aigua, els operaris de l´empresa Nuart Verticals esmicolen les quatre grans àligues franquistes de pedra del règim genocida del barrufet del Ferrol, va empeltar en aquest pont que uneix Pont Major i Sarrià de Ter. Unes àligues antipàtiques i grotesques però que dubto que avui en dia tingui cap sentit, ni sigui cap mostra de valentia, engrunar-les. Cinquanta anys enrere seria una heroïcitat. Fins i tot 30 anys abans seria una mostra de valentia política.

Ara ja només servien com a element per contextualitzar. Per quan algun estranger o algun jove del país poc docte en història preguntava, poder explicar que era la simbologia dels feixistes que durant 40 anys van convertir Espanya en una dictadura, després de provocar una guerra amb quasi un milió de morts, milers d´exiliats, milers d´assassinats, depuracions, robatoris de nens del fills de republicans, intent de genocidi cultural gallec, basc i català, i l´estigmatització, entre d´altres, d´andalusos i murcians. Uns crims pels quals ningú ha pagat i, encara avui, amb una geografia plena de cadàvers a les cunetes i fosses comunes sense exhumar.

DImarts puigdetron

Carles Puigdemont ha fet el pregó de la festa major de Besalú per videoconferència. A Catalunya el president exiliat s´ha convertit en una persistent presència espectral. La tecnologia actual li permet aparèixer per videoconferència en qualsevol lloc i en qualsevol moment i bombardejar missatges a través de totes les xarxes socials existents. Als espectres no se´ls pot capturar.

El lideratge telemàtic que manté entre els seus seguidors, és molt probable que un dia s´acabi estudiant com un fenomen pioner o, fins i tot, que acabi convertit en pel·lícula. Encara que en determinats moments penso que l´expresident no acabi com Jeff Bridges a Tron, aquella impactant pel·lícula del 82, on el programador Kevin Flynn és desmaterialitzat per un làser i queda atrapat dins d´un sistema computacional (aleshores no es parlava de sistemes informàtics ni de xarxes).

Dimecres - Deliciosa trampa

Dinar sensorial gironí a Barcelona. Un vermut dins d´un bombó. Un suquet de gambes dins d´una escórpora ceràmica o una anxova amb tres textures damunt d´un trencadís. De sobte la sala s´inunda d´un intens olor a romaní, que per un moment aconsegueix enganyar-me i penso que estic caminant pel coll de Banyuls i no assegut a la casa Capell de la rambla del Prat, en ple centre de Barcelona.

Les estovalles (projectades) d´entrada són de pagès de quadres blancs i vermells, però constantment es van transformant. Per moments es belluguen peixos damunt la taula i després sembla que mengem un arròs damunt el mar. Ens encerclen imatges panoràmiques hiperrealistes dels indrets més bells de la Costa Brava i del Pirineu de Girona.

No cada dia es poden tastar vins de Sota els Àngels o de Clos d´Agon impressionat per impactants imatges panoràmiques de la finca Garbet, que és el paisatge de vinya més poderós de la Costa Brava. La sala és fosca però cada plat de cada comensal està ressaltat per una il·luminació individual amb intensitats i colors adients a cada creació del sòlid i rialler xef de Palafrugell Quim Casellas.

Tastemotion és la darrera producció del Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona per promocionar d´una manera diferent -molt diferent- aquesta terra i els seus productes, entre els operadors d´arreu d´Europa que treballen amb un tipus de turisme allunyat de la sangria.

És impossible que no ho comprin. És una deliciosa trampa, sospito que inspirada en el Somni dels germans Roca, que en un futur no massa llunyà pot inspirar un model de restaurants sensorials que vulguin anar més enllà de la gastronomia i joguinejar amb tots els sentits.

Dijous - Roda de hàmster

Escolto el president dels hotelers de Girona, Antoni Escudero, reclamant a les administracions canvis legislatius per posar fi a la prostitució de carretera i el top manta. L´empresari jonquerenc considera que perjudica molt seriosament la imatge turística del territori i reclama sancions penals.

Una petició que fa moltíssims anys que estem escoltant, però que no cala entre la sorda política que, des de fa anys gasta totes les energies a defensar-se uns dels altres i ha renunciat a la política de les coses.

Divendres - Vaga de banyistes

Veus com la d´Òscar Camps són fonamentals per violentar consciències. En la lliçó inaugural del curs acadèmic de la Universitat de Girona, el director de Proactiva Open Arms ens preguntava a tots com aquest estiu hem pogut anar a banyar-nos a la platja rient, quan a 600 milles moria molta gent ofegada. Diu que ell no va poder. Camps explica que s´ha arribat a plantejar impulsar una vaga de banyistes fins que l´administració no resolgui aquesta descomunal crisi humanitària.

La fortalesa i convicció de gent com Camps són els que transformen el món, mentre la resta ens banyem uns dies a la platja per poder sobreviure dins d´aquest món injust i imperfecte.