Hi ha nombrosos planejaments urbanístics fets abans que esclatés la bombolla immobiliària, que són vigents i permeten desenvolupar nous creixements que malmeten el nostre territori, i especialment el litoral.

Urbanitzacions amb cases de luxe, ports, hotels... són notícies que han aparegut darrerament als mitjans de comunicació. El que per a uns és presentat com a progrés econòmic, per a d´altres és un desastre ecològic i pura especulació. La veritat és que d´aquella Costa Brava idíl·lica dels temps de Josep Pla, cada vegada en queden menys espais verges o nets d´edificacions.

Estem segurs, però, que l´anomenat progrés econòmic només té cabuda si es construeix a primera línia? Recordo vagament, perquè era petit, que la primera línia costanera de Platja d´Aro era una pineda amb casetes de poca alçària integrades al paisatge. Amb el boom dels seixanta van créixer a la pineda com bolets, ni pinetells ni rovellons, sinó edificis «gratacels» a tocar la platja, de manera que la seva ombra cobreix la sorra. Si la planificació municipal d´aquella època, res a veure amb l´actual, hagués optat per preservar la pineda i construir les edificacions molt més enrere ara es gaudiria d´un patrimoni paisatgístic que aportaria molt mes «progrés econòmic» i una revalorització de tota la població.

La meva mare m´explicava que a l´estiu anaven amb la família des de Llagostera fins a la cala Salions passant per Sant Grau, una cala totalment verge. Seguint un corriol des de la carretera podies arribar a la sorra de la platja, on l´aigua d´una font sortida de la muntanya els permetia cuinar l´arròs a la cassola amb pops pescats pel meu avi a la mateixa cala. Anys després al NO-DO hi vaig veure una notícia en què en blanc i negre feien promoció de la modernitat espanyola, i on s´hi mostraven imatges de la cala, però atapeïda de construccions com a exponent del «milagro español» de progrés econòmic.

De fet, poca cosa ha variat. La imatge actual és la d´un perímetre d´urbanització molt gran, però amb edificacions concentrades prop del mar, i moltes parcel·les enfilades cap a la muntanya en un estat de semiabandonament. En lloc de prioritzar la conservació de la franja costanera i construir la segona línia integrant-la al paisatge, es va optar per la immediatesa del rèdit econòmic de la primera línia, malgrat que ha acabat desvaloritzant la resta.

Construir a qualsevol lloc no és progrés econòmic. Progrés seria estudiar la preservació i integració a l´entorn i al paisatge d´accions que portin un valor afegit, per tal de generar un impacte econòmic, que permeti gaudir d´un habitat atractiu, confortable, sostenible i que serveixi perquè les generacions futures s´assegurin la seva suficiència.

El paisatge d´una primera línia, és llaminer i atractiu quan no s´ha alterat. Fer-ho dona un rèdit a curt termini i la ruïna a llarg termini. El paisatge natural atrau visitants, en canvi un cop construït, normalment, no.

Continuar creixent passa per redactar, elaborar, dissenyar planificacions que tinguin en compte paràmetres econòmics de llarga durada, que passen per preservar el que ens queda de verge a primera línia i integrar les segones, terceres i quartes línies.

S´ha de revisar tot el planejament obsolet però vigent que encara permet erosionar més el territori, i canviar el model de pa per avui, però gana per demà, que és del tot insostenible. Girona disposa d´excel·lents professionals de l´arquitectura i l´enginyeria, que amb el suport dels seus respectius Col·legis professionals poden col·laborar a dissenyar el futur sota paràmetres diferents del mal entès «progrès econòmic».