11 de octubre de 2018
11.10.2018

Pasteres i brúixoles

11.10.2018 | 06:00

A esquerra i dreta hi ha assumptes dogmàtics que no poden ni plantejar-se. Li va passar a Jorge Verstrynge, que va proposar certes restriccions a la immigració –una proposta discutible, però no indecent– i li van negar la seva publicació a eldiario.es. Va ser acollit al blog de Fernando Sánchez-Dragó. Ara toca a Manuel Moreneo i Julio Anguita rebre pal i censures per persistir en aquesta línia Així que cal ordenar la immigració? Doncs, òbviament, sí. Deia Chesterton, un ­reaccionari lúcid, a qui li sorprenia la capacitat de certa esquerra per sentir simpatia i solidaritat per persones que no han vist en la seva vida. Més encara, alguns s´expressen com si estiguessin determinats a acollir, per ells mateixos, una dotzena de negrets en el seu saló menjador.
Hi ha temes que, en efecte, no tenen discussió. Salvar qui s´està ofegant no és només un deure moral: no fer-ho és un delicte. Atendre mèdicament qui pateix desnutrició, esgotament, hipotèrmia i altres mals és un imperatiu d´humanitat. Però l´Estat té uns recursos i no més: pot acollir refugiats (molts més dels que va admetre Mariano Rajoy), però no exposar-se a obrir les portes a tots els immigrants (ens vindria bé un cert flux per compensar la baixa natalitat).
Escriure aquestes coses em produeix vergonya: no perquè m´avergonyeixin, sinó per evidents. Que partits parafeixistes o feixistes del tot usin els immigrants com a objecte dels seus odis i excusa per recoure´s en algun brou identitari, no converteix en impresentables els que sabem que, tard o d´hora, caldrà afrontar el problema de la manera que permetin els nostres recursos. L´ordre no és una idea conservadora, és una idea: necessària.
A Angela Merkel la van deixar sola en la seva generosa política d´acollida als refugiats de diverses guerres. Itàlia i Grècia van aguantar durant anys onades de pasteres, les mateixes que suportem nosaltres ara, sense que la resta d´Europa admetés que tenim un problema continental i no només mediterrani. L´excel·lència moral no és objectiu de l´Estat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook