El dietari

La unió fa la força. Una vintena llarga d'organitzacions i plataformes proteccionistes i ecologistes locals i comarcals implantades arreu del territori gironí s'han posat sota el paraigües de SOS Costa Brava per evitar que continuï la destrossa. El monstre ha reviscut perquè cada dia hi ha més rics que es poden permetre vistes damunt les badies a canvi de destruir els paisatges, aprofitant la política menuda que es practica a Catalunya. És absolutament inquietant que un govern amb ERC, protegit per la CUP, no exigeixi una conselleria de Medi Ambient.

Des que es va posar en marxa SOS Costa Brava, fa un parell de mesos, han engegat ofensives judicials contra 6 dels 11 casos de catastròfiques amenaces urbanístiques, com la desproporcionada urbanització de Sa Guarda a Cadaqués.

Per poder-ho combatre necessiten 60.000 euros. Més informació a soscostrabrava.cat. Darrera hi ha gent bregada en mil batalles.

Diumenge - Any del xuixo

Si algú és capaç de teoritzar sobre el xuixo, i sobre moltes altres coses de menjar, aquest és en Salvador Garcia-Arbós, convertit en comissari d'aquest any dedicat a aquesta dolça icona gironina. En Vador pot dissertar una hora seguida sobre el xuixo, sobre un tap de Cadaqués o sobre el pistatxo, aportant en tot moment informació interessant sobre cada delícia i el seu context.

Girona celebrarà l'Any del Xuixo, aprofitant que es compleix el seu centenari, amb diferents actes com concursos, demostracions gastronòmiques i homenatges a aquest deliciós cilindre cruixent de crema.

Trobo a faltar, però, la promoció d'un veritable segell de qualitat. A Girona hi ha a la venda massa xuixo abominable, que no té res a veure amb el curós i indispensable fregit pacient que sempre m'ha defensat en Salvador.

Dilluns - Monarquia agònica

Li costarà molt al poder espanyol la supervivència de la monarquia. Els nacionalismes perifèrics no són l'únic problema. La Fundació Princesa de Girona és un quasi cadàver que sobreviu ocultant les seves activitats enmig de la bardissa. Però fins i tot en els passats indiscutibles premis Príncep -ara Princesa- d'Astúries s'estan esberlant. Un exemple són els dos premiats que s'han negat a assistir a la recepció del Reis perquè consideren que no li deuen res a la monarquia. A diferència d'altres cases reials europees, convertides en trets folklòrics i reclams turístics, la monarquia espanyola ha mantingut una incomprensible implicació en la política i el poder.

Dimarts - Iglésias, el fotògraf

Fa 30 anys als reporters gràfics, ara fotoperiodistes, els anomenàvem fotògrafs. Quan aquest diari tenia la seu en una nau de Fornells, els fotògrafs hi passaven de bon matí i, dins del mateix laboratori, amb aquell penetrat ferum de líquids químics, es repartien unes inacabables llistes de feines que, al llarg del dia, els portava a treure el nas i l´ull per tots els racons de la geografia gironina. Estaven una estoneta a cada lloc. Eren «correcamins». Sempre amb la pressió del revelat fotogràfic. Però amb un ofici que, durant molts anys, va fer que els diaris tinguessin periodisme gràfic de categoria.

En Pep Iglésias era un d´aquells fotògrafs amb el qual vaig cobrir alguns saraus, com la caiguda de l´imperi duaner de la Jonquera o els últims episodis dels pagesos francesos atacant i cremant camioners espanyols a l´autopista.

Per en Pep, la feina no es limitava a la llum, velocitat i obturació. Sempre hi havia molta opinió irònica i lúcida sobre els fets. Era un tipus incapaç d'entendre la vida planera i avorrida. Sempre em demanava calma i em deia que calia reservar un temps per fer una cervesa i, sobretot, per pixar-la. Amb el temps he descobert que una cosa és tan important com l´altra. M´ha impressionat fullejar el llibre que pòstumament s´ha editat sobre la seva feina. Pep Iglésias. Anacronismes 1978-2009. Unes fotografies que s´expliquen infinitament millor que els textos que escrivíem els reporters. No ens podrem perdre l´exposició.

Dimecres - Llençar menjar

A Girona, acompanyat del seu col·lega Joan Roca, el xef italià Massimo Bottura explica que ha vist «destruir el contingut d'una dotzena de tràilers perquè era més barat que distribuir aquells aliments». Els dos xefs han fet una xerrada sobre el malbaratament alimentari, una de les realitats més insofribles en un món amb milions de persones que passen gana.

Bottura fa anys que va posar en marxa a Itàlia un sistema de menjadors socials amb productes descartats, demostrant que l'actuació a petita escala és tant essencial con les grans i horroroses polítiques occidentals.

Quants anys s'ha passat Europa destruint els anomenats excedents comunitaris, com ara la llet, perquè els productors n'havien fet més dels que els hi permetia l'erràtica política de contingents?

Dijous - Sensatesa

La direcció de la Guàrdia Civil ha ordenat als seus agents més extremistes que s´abstinguin d´arrencar llaços grocs dels carrers. I va més enllà i els amenaça amb «mesures disciplinàries». L´associació Unión de Guardias Civiles havia recorregut una primera ordre que ja els prohibia passejar el cúter pel carrer.

La direcció del cos armat apunta diferents motius per advertir als seus agents. En primer lloc «la llibertat d´expressió». En segon lloc que «no és perseguible cap ideologia» i la darrera «la participació de membre de la Guàrdia Civil en activitats de retirada de simbologia independentista en vies o espais públics no resulta convenient per a la imatge de la institució». Interessant retorn de la sensatesa, encara que sigui per motius d´imatge i potser quan el mal és per a molts, irreparable.

Divendres - El curs de l´aigua

Avui ha passat per Girona José Grinda, el fiscal anticorrupció que porta casos importants, com ara el del 3%, però també el d´Aigües de Girona. Diu que no té elements per investigar (imputar es deia abans) Carles Puigdemont per l'afer Aigües de Girona, quan era alcalde de la ciutat.

Hauria estat estrany que precisament l'alcalde que va destapar el mal funcionament d'aquesta empresa, fos qui rebés, per molt que ell renovés erròniament la concessió a aquesta empresa, a canvi de més inversió a l'envellida xarxa de distribució i de més diners per a la ciutat.