En les darreres setmanes s'han constituït una sèrie d'organismes (el Consell de la República i el Fòrum Cívic i Social per al debat constituent) l'objectiu dels quals es treballar per aconseguir la república catalana. Caldrà esperar per veure si aquests organismes efectivament serveixen o no per aconseguir l'objectiu que pretenen.
La consecució d'una república catalana és un objectiu molt noble, però fins que s'aconsegueixi cal continuar governant Catalunya. I per fer-ho bé, és a dir, per aconseguir que el país tiri endavant, que els seus ciutadans visquin millor i que disminueixin els alarmants i escandalosos percentatges de pobresa que ara tenim, cal tenir i desenvolupar un programa de govern que respongui a totes aquestes necessitats. Com a liberal que soc, m'agradaria que s'executés un programa de govern que desburocratitzés l'administració de la Generalitat -seguint per exemple el model de l'administració pública basca-, un programa de govern que proposés un model de país, caracteritzat per la defensa de la societat del benestar, dels drets i les llibertats personals, de la lliure competència i la llibertat d'empresa, del model d'escola catalana, pública i concertada, de la col·laboració entre el sector públic i el privat, de la petita i mitjana empresa i dels autònoms, dels pagesos i dels ramaders, de la reindustrialització del país i de l'arribada d'inversions estrangeres, de la modernització de les administracions públiques i del desenvolupament de les noves tecnologies.
I mentre no arribi la república, aquests objectius els hem d'intentar aconseguir a través dels únics instruments que ara per ara tenim: aquells que es deriven de l'estatut d'autonomia retallat de 2006. Sé perfectament que la paraula «autonomia» s'ha convertit en una mena d'anatema entre els sectors independentistes que no paren de dir i repetir: els nostres objectius només es poden aconseguir mitjançant la independència. En gran part hi estic d'acord, però, què fem mentre la independència no arriba? Hem de continuar lamentant-nos per la nostra mala sort o, sense renunciar a l'objectiu d'aconseguir una república catalana, treballar sense defallir amb els instruments dels quals disposem per fer una Catalunya millor?
Parlaré també d'un altre tema que sembla que s'ha convertit en un tabú. Per aconseguir els objectius que abans he esmentat, i que es poden resumir en aconseguir l'excel·lència en la governança de Catalunya, els partits independentistes han de renunciar a establir pactes amb les forces polítiques espanyoles més partidàries d'un augment de l'autogovern català? Entenc que no, que negar-se a negociar seria una greu irresponsabilitat perquè perjudicaria els drets i interessos dels nostres ciutadans. Ningú té dret, per aconseguir no sé quin objectiu, de negar-se a un diàleg que afavoriria el conjunt dels ciutadans. I, en aquest diàleg, com és obvi, s'inclou parlar de tot allò què calgui perquè els presos polítics catalans surtin de la presó el més aviat possible per retrobar-se amb les seves famílies.
Gestió eficient i òptima dels recursos existents, excel·lència en el govern, execució d'un programa de govern clar i entenedor per a definir un model de país i, alhora, continuar treballant per aconseguir la república. Sí, fer república, governar Catalunya.
