La veritat és un concepte molt relliscós. En el debat de les fake news, l'exigència de rigor i precisió en l'elaboració i la distribució de la informació ja constituiria un avanç notable. Per exemple, els periodistes i els mitjans de comunicació es fan ressò sovint dels resultats d'estudis tendenciosos sabent que procedeixen de fonts parcials. En donar-ne publicitat, no estan mentint, perquè reprodueixen material que, de fet, figura en aquests documents, però estan enganyant l'audiència, ja que els informes estan lluny de la veritat. El tòpic consisteix a reclamar educació per acabar amb aquest problema. Així, els que confien en la formació manifesten bones intencions difícils de materialitzar. Qui ha d'ensenyar el gran públic a moure's per l'entorn 2.0? Com podria disposar la gent del temps i la solvència apropiats per comparar el que expliquen mitjans de diferents línies editorials i el que es diu a les xarxes? De quina manera podria rebatre un particular les afirmacions de governs, institucions i empreses que li semblin fosques? No, l'educació, sense deixar de ser necessària, no és suficient. El que es requereix és una major professionalitat per part de periodistes i editors. La complexitat del món d'avui i la sofisticació tecnològica no poden convertir-se en excuses que els apartin de la seva tasca.
