L'independentisme s'ha convertit en la cunyada psicòpata que s'ha casat amb el germà menys intel·ligent de la teva dona i que tot el que fan t'acaba perjudicant. De res no serveix que no t'hi facis, que posis bona cara quan els veus, que llevis un mur preventiu a la frontera de cada desastre que pots preveure. Sempre acaben prenent la pitjor decisió, la més estúpida, i sempre amb càrrec als altres. L'independentisme no ha aconseguit res que no sigui anar-se degradant, fent un ridícul cada vegada pitjor. Ha anat escorant-se a l'esquerra, condemnant-se a lideratges cada cop més mediocres i estrafolaris. Tot ho ha banalitzat: el dret de decidir, la llibertat, la democràcia, la vaga de fam, i ara la independència d'Eslovènia.

L'únic valor moral que hem d'agrair a l'estampa del moment és l'estrepitós paper d'estrassa que estan fent els socialistes per haver-se cregut més llestos que els altres. Pedro Sánchez va voler ser president pactant amb ells, i tal com sempre hi ha un cosí que creu que el cunyat tros d'ase i la cunyada dement són en realitat uns genis, i s'acaba arruïnant per haver invertit en un negoci que ja es veia que no anava enlloc, el PSOE ha perdut el que no havia perdut mai -Andalusia- i s'ha quedat sense opcions per continuar amb aquesta grotesca legislatura. Ara el Govern ha fet veure que abaixava el to, potser per evitar una aplicació immediata de l'article 155, potser per acabar de fer el ridícul, però és només qüestió de temps que mesures extraordinàries tornin a ser necessàries a Catalunya, que la dreta guanyi les eleccions a Espanya, i que tornem a la tristesa d'haver-ho perdut tot per no haver estimat res. Fatxendes de tot, no hem volgut mai pagar el preu de res i hem cregut que per guanyar n'hi havia prou de fer el mec.

Ahir Pedro Sánchez va obrir les portes a una nova i molt més dura aplicació de l'article 155 i a la convocatòria d'eleccions. El cunyat ruc i la cunyada desequilibrada encara diuen que com pitjor, millor, i que si guanya la dreta i la Generalitat torna a ser intervinguda, cremaran els carrers de Barcelona i serà la flama que calia perquè comencés la revolta que ens ha de dur a la llibertat. Com si el 155 no s'hagués aplicat l'any passat, i com si no hagués comptat amb l'entusiasta col·laboració de Convergència i d'Esquerra, i el silenci calculat de la CUP; com si el 27 d'octubre no haguéssim declarat la independència: i ningú no va sortir al carrer a prendre res, ni els mateixos líders que la van declarar la reconegueren, fugint o lliurant-se, donant per fet que a Catalunya hi continuava operant la legalitat espanyola.

L'independentisme és Quim Torra invocant Eslovènia i anant a Montserrat a fer dos dies de dieta. I un insòlit exèrcit de babaus que com el cosí que s'ha arruïnat, no s'adonen que són uns imbècils -sense remei ni pietat- aquest cony de cunyats.