Si vostè té un pla de pensions en el qual el 2018 ha perdut la meitat del que hi ha posat, no s'atabali: és per la volatilitat. Això és el que em va dir el senyor del banc on tinc el meu.

- La volatilitat, amic.

Vaig estar uns segons a l'espera que desenvolupés el tema, però no hi havia tema a desenvolupar. La volatilitat és l'explicació. Volatilitat. Aquesta hauria de ser la paraula de l'any, amb independència del que diguin les enquestes. La volatilitat sol aplicar-se als mercats financers, però pot usar-se en altres territoris de la vida quotidiana. Segons els politòlegs, per exemple, el vot també és molt volàtil. I l'amor és volàtil, i la solidaritat i la justícia. Poques coses més volàtils que la justícia. No diguem el lloc de treball, que pot desaparèixer mentre t'afaites. El millor, ja dic, és que el terme volatilitat constitueix en si mateix un sistema filosòfic, una forma de vida, una concepció de l'univers.

- He perdut un queixal.

- La volatilitat dental, sens dubte.

Tornant als plans de pensions, pensa un que algú hauria de posar-los fora del perill de la volatilitat. No es pot recomanar a la població que se'ls obri per arruïnar-se, encara que s'arruïni en nom de la volatilitat, que sembla una nova pàtria o una nova religió, no ho sé, una d'aquestes entelèquies per les quals la gent dona la vida. Resulta que un es diu: vaig a fer cas als governants, que venen insinuant des de fa anys la necessitat de completar la jubilació amb l'estalvi personal. T'acostes al banc de la cantonada, doncs, parles amb un senyor molt ben vestit i li exposes la qüestió.

- He decidit obrir-me un pla de pensions com a complement a la jubilació.

- Fa vostè molt bé, és molt sensat.

T'estenen una catifa vermella perquè signis el maleït pla de pensions, però quan acaba l'any i el repasses, resulta que ha desaparegut la meitat de l'estalviat.

- I això? -preguntes a l'expert bancari.

- La volatilitat, amic -et diu amb un somriure.