Es freqüent l'anunci de pretensiosos projectes que, com la gasosa, acaben perdent tot el gas. Fa uns anys, una línia de tren de Girona a la Costa Brava havia de vorejar les Gavar­res. O recorden quan la implantació d'un tramvia a Girona era un dels principals temes de debat a la ciutat? La majoria no passen del paper, però alguns arriben a executar-se i, fins i tot, a costar diners públics. Aquest és el cas del centre de noves tecnologies Bloom, inaugurat el 20 de juny de 2012 al Parc Científic de Girona. L'aleshores alcalde, Carles Puigdemont, especialista en hipèrboles, va aventurar que estava cridat a «tenir un gran èxit». I va afegir més: «No hi ha a Europa un altre centre com aquest». Segurament, Puigdemont tenia raó en aquesta última asseveració. A Europa, que també hi ha de tot, no venen tant de fum, perquè els projectes amb diners públics han de tenir una base sòlida i un bon estudi econòmic i de viabilitat. El Bloom, segons els seus promotors, havia de convertir Girona en la capital europea de la imatge i les tecnologies 3D. El nou centre permetia accedir a material de darrera generació en el camp de la imatge, tant amb finalitats creatives i artístiques com amb finalitats científiques i de recerca. Sis anys i mig després, està tancat i el material del centre ha desaparegut. Cap gironí ha sentit a parlar del Bloom en aquest període.

El projecte, impulsat per l'Ajuntament de Girona, va rebre una inversió d'1,8 milions d'euros a través dels fons europeus Feder (50%, la Diputació (25%) i la Universitat de Girona (25%). L'Ajuntament no hi ha invertit diners propis, però es va convertir en el seu principal, o únic, client. Un decret de l'alcaldia de desembre passat requereix al director del centre el retorn dels materials retirats, dels quals ningú no en sap res. El PSC, d'altra banda, ho va posar en coneixement de la Policia Local, i la CUP va demanar explicacions en el ple de dilluns passat: «És un caos de gestió», va reblar el regidor Lluc Salellas.

Ara, ens trobem en la fase en la qual tothom es treu el mort de sobre. Ningú dona explicacions, ni en vol saber res. Sembla que l'Ajuntament té un informe d'Intervenció, però que, de moment, no ha fet públic. La Universitat, a la qual perta­nyia el Parc Científic quan es va crear el centre Bloom i inversora del projecte, manté silenci. I, mentrestant, planeja la possibilitat que la Unió Europea, com és natural, reclami la seva subvenció de 900.000 euros, que, en principi, haurien de pagar els ciutadans de Girona. Com sempre. És hora de començar a donar explicacions clares i transparents i de conèixer qui són els responsables de la fallida del projecte. La democràcia de debò consisteix a donar comptes als ciutadans.