En un país en el qual es promet més fàcilment retallar impostos que ampliar les inversions, és obvi que el benestar és un dret no consolidat. Des que a mitjans de la dècada passada es va decidir que la gent gran havia de ser un pilar bàsic de l'Estat, la dependència -i les polítiques per a pensionistes i jubilats- haurien d'estar resoltes.

Ja des que es va posar en marxa, el sistema ha patit la manca de recursos. L'any 2013, més de 4.000 gironins van veure com el PP deixava en suspens el seu dret a l'ajuda. Ara, sense necessitat de suspendre res, són gairebé els mateixos els que estan en la mateixa situació.

Les estadístiques de la conselleria recullen que actualment a Girona hi ha 1.388 persones a l'espera de la valoració, mentre que 2.619 estan pendents de conèixer quins recursos per a dependents se'ls destinaran. Dels gironins que esperen dictamen, només 661 estan dins els tres mesos i tres de cada quatre (1.958) estan ja fora de termini.

Els pressupostos que s'havien d'aprovar aquesta setmana haurien ajudat bastant. Difícilment es podrà augmentar el nombre de treballadors, ni resoldre les valoracions pendents sense més recursos. I aquest és un dels vertaders problemes de país.