25 de febrer de 2019
25.02.2019
Diari de Girona

«AGENDA CATALANA» VERSUS JUSTÍCIA EUROPEA (i II)

25.02.2019 | 06:00
«AGENDA CATALANA» VERSUS JUSTÍCIA EUROPEA (i II)

Dèiem en l'article anterior que l'«Agenda Catalana» no la mena ni tan sols el Govern sinó el Deep State, com ho demostra aquesta farsa de judici polític al qual assistim. Malgrat tot, aquest Estat profund sap que Catalunya té la capacitat de posar-lo potes enlaire. Per això la catalanofòbia rampant manifestada per gent tan diferent com Valls, Borrell o un Casado aznaritzat, que, amb 4 escarransits escons del PP al nostre Parlament, en el Congrés de gener pretenia alliberar-nos, aplicant el 155, total i sine die, perquè els catalans som «una societat segrestada per una banda de fanàtics racistes i supremacistes». No entén que molts catalans el que voldrien seria alliberar-se de gent com ell.
Els nervis amb Catalunya, tanmateix, s'expliquen d'ençà que l'Audiència Nacional empresonà Sànchez i Cuixart el 16-X-17, amb la mentida (més que provada) d'incitar la manifestació del 20-IX davant la Conselleria d'Economia. El 27-X-17, data de la proclamació d'una república catalana no executada, també és la data del 155, amb cessament del Govern (constitucionalment, molt discutible) i l'anunci d'unes eleccions forçades per al 21-XII-17. A l'Estat profund li sortí el tret per la culata: les tornà a guanyar el nacionalisme català. I aquí va començar a trontollar tota la justícia espanyola. El 30-X, Maza, fiscal general de l'Estat, es querellà per rebel·lió, sedició i malversació contra C. Puigdemont, C. Forcadell, el Govern i part de la Mesa del Parlament. Però el M. H. i d'altres consellers ja eren a Brussel·les. Lamela, aleshores, envià a presó Junqueras i set consellers (2-XI-17) i una euroordre contra Puigdemont i els consellers que eren a Bèlgica, però la justícia belga els deixà en llibertat (5-XI; primer revés). Des del setembre, Jaume Alonso-Cuevillas defensava alguns membres del Govern i la seva col·lega Anna Viladevall feia els contactes amb Brussel·les. L'advocat de Comín i Serret, Gonzalo Boye –una recomanació de Jaume Assens–, coordinava una estratègia de defensa jurídica. Primer lema: els ­exiliats s'han presentat a la justícia europea per fugir de la injustícia espanyola. La llibertat amb fiança dictada per Llarena als membres de la mesa del 9-XI fou un miratge com la reconeixença, el mateix dia, de no haver comès malversació (cosa assegurada pel ministre d'Hisenda Montoro). El 24-XI, sis dies després de la mort de Maza, Pablo Llarena (del Suprem) assumia tota la causa catalana i retirava l'euroordre de Bèlgica (el 5-XII, a primera hora el matí, perquè la fiscalia belga havia citat els exiliats la vigília i tenia por de perdre els papers). No fou un simple revés; fou una gran derrota de Llarena (els belgues aixecaren les mesures cautelars contra Puigdemont i els consellers). Per això refusà també de cursar una euroordre quan viatjava a Dinamarca (22-I-18).
A Bèlgica, Paul Bekaert, expert en extradicions (s'ocupa de Puigdemont, Puig i Ponsatí), i d'altres especialistes en dret penal internacional ajuden Gonzalo Boye: Christophe Marchand (del bufet de Jus Cogens), Michèle Hirsch (aquests dos s'ocupen de Comín i Serret), Annemie Schaus, Nathalie Kumps, Sophie Colmant, Emmanuelle Debouverie, Katelijne Van Bellingen, Christophe Deprez, Crépine Uwashema, Stephane Jans. Tanmateix, el 27-I-18 el TC prohibeix la investidura de Puigdemont, guanyador de les eleccions, si no hi assisteix físicament, que seria la manera d'engarjolar-lo. (Com veuen, hi ha separació de poders entre el judicial i l'executiu, que tem un viatge clandestí!).
L'1-II-18 Junqueras, Sànchez i Cuixart porten el seu empresonament al Comitè de Drets Humans de l'ONU, el qual el 23-III instarà Espanya a respectar els drets polítics de Jordi Sànchez, després d'haver estat proposat a la Presidència de la Generalitat per Puigdemont (era el núm. 2 de la llista guanyadora), cosa que li va ser denegada pel jutge Llarena el 9-III (visca la ingerència de poders!). L'endemà (segon revés), Clara Ponsatí es reincorporava a la càtedra d'Economia de la Universitat de Saint Andrews (Escòcia); Tricia Marwick, presidenta del parlament escocès, li donà la benvinguda i demanà al prestigiós advocat Aamer Anwar (present a l'atemptat de les Rambles barcelonines l'agost del 2017) que la defensés. Farà equip amb Gordon Jackson i Claire Mitchell. El 28-II, es lliura a la policia escocesa, que la deixa en llibertat sense mesures cautelars.
El 21-III Torrent avança el ple per investir Turull per al 22-III, però no obté prou vots per ser investit; cal una segona sessió l'endemà. Però, l'endemà, divendres 23-III, Llarena (a mitja sessió d'investidura, conculcant-li tots els drets polítics) l'envia a la presó juntament amb Rull, Forcadell, Romeva i Bassa, reactiva l'euroordre contra Puigdemont, Comín, Serret, Ponsatí i Puig, i dicta ordre internacional contra Marta Rovira, que ha marxat a l'exili (Suïssa) i ho valora com un nou revés (de fet, s'estira els pocs cabells que li resten). El 25-III, Puigdemont és detingut a Alemanya, tornant a Bèlgica des de Finlàndia, i empresonat a Neumünster. El Deep Sate respira. Ha arribat el moment de la revenja! Defensen el president Wolfgang Schomburg, exjutge del Tribunal Suprem federal Alemany i del Tribunal de la Haia, i Till Dunckel. I el 5-IV, el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein el posa en llibertat i descarta el delicte de rebel·lió com a «inadmissible». El mateix dia, Comín, Serret i Puig són deixats en llibertat, amb mesures cautelars, per la justícia belga. Llarena i el seu prestigi se'n van en orris... Ja no sap per on regirar-se. El 12-IV impedeix Jordi Sànchez assistir a la pròpia investidura sense fer cabal de les recomanacions de l'ONU. (Llarena trina; té companys que el critiquen sottovoce.) El 14-V el Parlament investeix Quim Torra com a president. Per postres, el 16-V la Fiscalia belga declara irregular l'euroordre emesa per Llarena. El jutge s'esquinça els vestits; omple de papers i vídeos el tribunal de Slesvig-Holstein demanant l'extradició de Puigdemont per rebel·lió, però el 22-V li tornen a denegar.
L'1-VI, Pedro Sánchez, després de guanyar la moció de censura a Rajoy, és a la Moncloa amb els vots catalans. La catalanofòbia augmenta. El 5-VI, Puigdemont i els consellers de l'exili presenten una demanada civil contra Llarena i la justícia belga el cita a declarar. Rebombori a Espanya. La seva defensa costarà a l'erari espanyol 544.982 €, amb el vot contrari de dos magistrats del TC. Darrer revés: el 12-VII la justícia alemanya decideix extradir Puigdemont per malversació, però nega que es pugui jutjar-lo per rebel·lió i/o sedició. Llarena treu fum: si el fa portar a Espanya, se'n sortiria amb pocs anys de presó, cosa que podria influenciar en els altres imputats als quals vol carregar els neulers de l'1-O! Què fa? Retira totes les euroordres. (Això no es una prevaricació? Tot jutge no ha de perseguir el delinqüent, per poc que hagi delinquit?) Colofó: la justícia espanyola no ha fet ni un bri d'autocrítica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook