Transfuguisme
i traïció
Jordi Fornés i Pol Anglès
Els tres edils d'Esquerra d'Anglès es passen al PDeCat. L'excap de la llista d'Esquerra curiosament sempre em digué el contrari...
A les poblacions, tot i que les sigles del partit, sovint, queden en segon pla, un gran nombre de persones n'esperen una gestió coherent i responsable. A tot, no s'hi val!
El transfuguisme sempre hi serà, però de maneres de fer n'hi ha.
Quan menteixes, amagues informació, enganyes el partit i companys, més que transfuguisme és traïció! Després, critiquem les males praxis polítiques d'Estat.
Cal tenir present que la regeneració política que gairebé tots ansiem, si algun dia s'esdevé, haurà de començar per la base, per l'ens local, per l'Ajuntament. Només amb la divulgació i denúncia de les males pràctiques, serem capaços d'erradicar-ho enfortint així el consistori i empenyent, alhora, als òrgans de govern supramunicipals, vetllant i fiscalitzant les accions que se'n derivin, per tal de corregir les pràctiques que ens han portat on som.
A tot, no s'hi val!
Profe, soc de Salt, però la gent em parla en castellà!
Àngels Alsina i Bosch Bescanó
Soc professora de català d'un institut de Salt on la majoria de l'alumnat són catalans fills d'immigrants. En una tutoria, una alumna negra em va fer una reflexió que em va arribar al cor.
Em diu: «Malgrat dirigir-me jo en català, una vegada i altra he vist com persones catalanoparlants se'm dirigeixen sempre en castellà... El que em sembla més trist encara és que molts d'ells, a sobre, tenen un nivell de castellà lamentable i se'ls veu clarament que són catalanoparlants... Jo soc negra, però soc catalana, he nascut aquí, a Salt! Però soc estrangera als ulls dels altres, soc una catalana invisible».
Una altra alumna m'explica que quan era petita anava al cole, vivia al seu món i no veia diferències. Però en fer-se gran, explica que es va començar a adonar que se la tractava de manera diferent que a les seves amigues blanques. Quan li pregunten d'on és, ella els diu que és de Salt, i aleshores li pregunten: «I els teus pares d'on són?» Diu que llavors és quan ha de dir que són de Mali, però que ella no hi ha anat mai, a Mali, no en sap res, d'aquest país. Explica que se sent catalana... però catalana de segona quan li passen aquestes coses.
Jo només vaig saber dir-los que néixer als Països Catalans tampoc no és una afirmació gaire científica: això deixaria fora Jaume I (Montpeller), Àngel Guimerà (Canàries) o Raül Romeva (Madrid) i altres centenars de milers nascuts fora d'aquí i que se senten i, per tant són, també catalans. Els vaig dir que sentir-se català depèn d'un mateix. I que el futur del català depèn de tots. La llengua és la pàtria, és el que ens identifica i ens descriu, no la raça ni la religió... quan una persona fa seva la llengua catalana, deixa de ser forastera a Catalunya.
Veure com assentien em va fer sentir bé!
Assetjament polític
Francesc Gispert Girona
Vull denunciar l'assetjament que pateixen moltes persones que treballen a l'administració de la Generalitat de Catalunya de Girona. Qui no comparteix la ideologia independentista és un fatxa. On s'ha quedat el respecte per la pluralitat d'idees polítiques? No és precisament aquesta la riquesa d'una veritable democràcia? La llibertat de poder expressar lliurement les nostres idees, sense por de ser castigats. Com més es parla de democràcia es va veient que aquesta no existeix, que no és res més que una utopia. O simplement no tenim clar realment el veritable significat d'aquesta paraula. Tots els qui creuen que Catalunya és perseguida per l'Estat espanyol, i s'autoproclamen independentistes, haurien d'entendre millor que ningú els catalans que pensen de diferent manera.
Des de fa temps em faig algunes preguntes i no tinc clares les seves respostes: Com un president de la Generalitat i la resta de dirigents que l'envolten, poden dir que tenen la voluntat de dialogar, si el que fan és incitar el poble català a tallar carreteres? Com un govern català, i democràtic, pot permetre que entre els seus funcionaris es produeixi l'assetjament polític? No tenim dret a veure les coses des d'una altra perspectiva? Conec funcionaris que s'estan medicant per l'estrès que comporten aquestes situacions. Què se n'ha fet d'aquella Catalunya que s'enorgullia d'acollir tothom qui venia a viure a la nostra terra? Actualment, si un nouvingut no comparteix les mateixes idees s'ha d'escoltar la típica frase: «Que se'n torni al seu país».
Un país o nació és molt més complex que lluir quatre llaços grocs, o vestir els balcons amb estelades i/o pancartes.
