Cartes

Xavier Serra Besalú GIRONA

Sembla haver-hi lleis psicològiques i sociològiques que es repeteixen: una d'elles és «el procés de la injustícia» de certs sistemes socials.

Curiosament, ara que ha començat la setmana anomenada Santa pels cristians, reflexionava sobre l'Evangeli llegit vull -escric el Diumenge de Rams- a les esglésies catòliques de tot el món. És del capítol 22 de Lluc, on es narra la Passió de Jesucrist. És acusat injustament, per raons polítiques i interessos personals; la màxima autoritat dels romans el sap innocent -ai, la veritat!- però no vol perdre el poder i s'acomoda al que demanen els del Sanedrí; davant el pervertit Herodes no parla, està en silenci mentre se'n foten d'ell. L'odi dels falsos acusadors va creixent fins que aconsegueixen la pena que volien: que escarmenti ell i els seus.

La víctima redimeix la humanitat amb el seu sacrifici, i els botxins hauran de carregar -potser no en la vida present- amb el pes de la seva conducta immoral.

En el moviment civil de llibertat que es respira a la nostra terra, es repeteix -salvant les distàncies- el mateix patró: hi ha uns acusadors moguts per l'odi i la venjança i que volen atemorir els seguidors pacífics; els intel·ligents comprenen que no hi ha crim però temem perdre la seva feina; davant els cínics i corruptes cal no declarar.

I, si el patró seguís, la condemna serà tan injusta que, fins i tot el cap dels executors -aquell centurió romà- se'n va adonar, i -ara sí- cito el text bíblic: «És veritat: aquest home era innocent».

Els cristians van créixer des de la ignominiosa mort del Crist, i la seva resurrecció. Poden seguir vostès amb el patró...

Sembrar pau i amor

Maria SALIP CALVO Girona

No seria possible que almenys dins la Setmana Santa (tot i estar en campanya), els que són o es diuen creients, deixessin d'insultar i atiar l'odi vers els que pensen o senten diferent políticament o socialment? Tots som fills de Déu i, per tant, germans i el més important és sembrar pau i amor, reconciliació, respecte i comprensió.

Aquesta Setmana Santa, dediquem-nos a pregar, perdonar i contemplar el misteri de la passió, crucifixió i mort de Crist, per tots nosaltres, tant de dretes com d'esquerres, constitucionalistes o separatistes. Al cap i a la fi com bé diu un refrany castellà: «En este mundo traidor nada es verdad o mentira, todo es según el color del cristal con que se mira».

Internet i les xarxes socials

Arnau Pujol Garriga Girona

Avui en dia, hi ha gent que diu que les xarxes socials són fascinants, necessàries i fins i tot imprescindibles. També, però, n'hi ha d'altres que creuen que són prescindibles, innecessàries i perilloses. La veritat és que des que va aparèixer Internet (i tot seguit, les xarxes socials), el món ha canviat, i aquests canvis a vegades costen d'assimilar.

Des del meu punt de vista, les xarxes socials s'han convertit en plataformes de reinvindicació i mobilització molt poderoses i a la vegada perilloses. És cert que si s'utilitzen de manera correcta poden arribar a ser de gran utilitat, ja que faciliten la comunicació i la informació. El problema, però, està en el fet que molt poca gent les utilitza de la manera adequada.

Les xarxes socials estan plenes d'informació falsa o fake news. Aquestes fal·làcies poden comportar grans conseqüències ja que molta gent pot creure que són reals. A més, les malinterpretacions d'aquestes poden influenciar de mala manera la societat. Tothom és lliure de publicar el que vol a Internet, i aquest és precisament el gran problema que té aquest nou món, ja que hi ha molta gent que encara no s'hi ha adaptat. Llavors, quin hauria de ser el límit a les xarxes socials?

Vot de càstig

Marina Ramió Suñer Boadella i Les Escaules

Si el pròxim 28 d'abril hi ha eleccions i per primer cop no votaré el meu partit al congrés, que és Junts per Catalunya, i no els votaré perquè no me'ls crec, la falta de valentia és el principal motiu, no puc votar un partit que ha obeït la junta electoral i ha retirat totes les pancartes en suport als presos polítics, no puc votar un partit que encara hi ha membres del PDeCAT que opten per traïr el nostre president legítim, que és Carles Puigdemont, i no puc votar un partit que només sembla que desobeirà de cares a la galeria... Però quan arriba l'hora de la veritat alguns es fan endarrere. Perquè el meu partit fos creïble la Marta Pascal ja no hauria de formar part del PDeCAT i en Santi Vila no hauria d'haver marxat, sinó que l'hauríem d'haver expulsat nosaltres. De cares a les eleccions al congrés votaré Front Republicà, perquè abans de cap partit soc independentista i a Madrid s'hi ha d'anar, que sense llibertat per als nostres presos polítics i sense un referèndum d'autodeterminació direm no a tot i l'únic partit que em crec que farà això és Front Republicà. Serà l'únic cop que faré vot de càstig cap als meus.

El 26 de maig votaré el meu president Carles Puigdemont i a les municipals no sé què faré. Puc dir que tinc la sort que no voto a Figueres, si votés allà se'm faria difícil votar els meus quan la llista de Junts per Figueres fa una olor de Santi Vila impressionant i se'm fa difícil creure que aquesta llista pugui desobeir i implementar la república. Tot i això crec que l'única llista que els pot fer ombra és la del PSC, però com en altres ocasions havia demanat el vot per als meus a Figueres, aquest cop no puc fer-ho ni per als meus ni per a ningú... Ara sí que votaria amb els ulls tancats Sonia Martinez a la Jonquera i Montse Mindan a Roses, per elles sí que faré campanya.