Si els debats d'aquesta setmana no trenquen els pronòstics, PSOE i Vox estan enfilant la recta final de campanya com a grans guanyadors de les votacions del proper diumenge. Malgrat que el PP i Ciutadans reclamaren eleccions avançades en les seves intervencions a les corts espanyoles, la veritat és que si es confirmen les enquestes, seran els grans derrotats. Casado pot perdre la meitat dels escons, mentre que Rivera no superarà la cinquantena de diputats, quan fa un any tots els estudis demoscòpics n'hi atorgaven un centenar.
Aquestes darreres hores s'han publicat enquestes. Les consultores 40dB, GAD3 i DYM han treballat per El País, ABC i els mitjans de Prensa Ibérica. Els resultats coincideixen, per la qual cosa només un sotrac de darrera hora o una relliscada aquesta nit en el debat d'algun dels candidats podria fer moure els resultats de la pissarra. Al final: PSOE, 129-139; PP, 75-86; Cs, 42-52; Podem, 33-40 i Vox, 26-32.
Amb aquestes xifres, no hi ha cap mena de dubte. Els guanyadors de la nit electoral serien el PSOE i Vox. Abans de la moció de censura, els socialistes travessaven una greu crisi. El seu líder no era diputat, continuava qüestionat pels barons del partit i les enquestes el situaven en quarta posició, molt lluny del PP i Ciutadans. En dotze mesos, Pedro Sánchez ha capgirat el panorama polític. Arribà a la presidència del govern amb els vots dels independentistes i avui té tots els números per continuar a La Moncloa.
Per la seva banda, de Vox ni se'n parlava. Eren una colla d'amics enfadats amb el PP i que se situaven a la ultradreta. El seu objectiu era combatre l'independentisme i exhibir banderes espanyoles tan grans com la de la plaça Colón de Madrid. La sorpresa a les eleccions andaluses els va donar ales per afrontar les generals. Han incorporat militars, toreros, periodistes i personatges televisius. Malgrat tot, Abascal s'ha vist obligat a col·locar tota la família per tal de poder completar les llistes. Ningú no discuteix que assoliran una trentena d'escons procedents bàsicament del PP i de Cs. Fins i tot podrien fer-se seu l'únic escó que hi ha en disputa a Ceuta.
Hom pot entendre fàcilment com els dos grans protagonistes hagin mesurat molt les seves aparicions públiques. Santiago Abascal només ha concedit entrevistes als mitjans afins i el seu discurs pràcticament no té cap mena de recorregut. Només parla de la divisió territorial, d'acabar amb les autonomies, dels toros i de la cacera. Prefereix callar i viatjar per l'Espanya profunda, on multiplica cada dia els seus seguidors en detriment d'un Partit Popular que no l'ha sabut contrarestar.
I Pedro Sánchez era conscient que li convenia una campanya tranquil·la, lluny de les provocacions de Casado i Rivera. El seu equip de campanya va cometre un greu error en el tema dels debats i s'han vist obligats a rectificar. Aquesta relliscada pot restar-li algun suport de darrera hora. Ha donat motius als seus oponents per retreure-li la seva manca de respecte envers els electors, que tenen tot el dret a veure debatre els seus líders polítics.
A Catalunya, el frec a frec serà entre ERC i el PSC, atès que la candidatura dels de Puigdemont pot rebre una patacada impressionant. Els socialistes recuperen terreny a casa nostra. Poden ser la força més votada, però els republicans tenen més implantació territorial i els poden superar en escons. El duel Arrimadas- Cayetana pràcticament ha restat desaparegut des del moment que pretenen governar juntes, la qual cosa avui per avui sembla impossible. Els seus resultats seran molt modestos i l'aparició de Vox al principat els restarà una bona colla de vots. Tot aquest jeroglífic es resoldrà el proper diumenge. El 28-A de moment no albira grans sorpreses, però sí que pot ser clau perquè alguns partits hagin de renovar els seus lideratges.
