07 de juliol de 2019
07.07.2019
Diari de Girona

el dietari

07.07.2019 | 06:00
el dietari

DIssabte Campanades
d'estiu
Cada any TV3 comença a anunciar més d'hora i més intensament la transmissió de la cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell, que s'ha convertit, amb el permís de l'anunci d'Estrella Damm, en la veritable inauguració de l'estiu a la Costa Brava. El dia que els vells acabalats barcelonins que hi tenen segona residència despengen dels armaris els pantalons i les camises de lli i es posen els mocassins. La nit que porten la barca plena d'ampolles de xampany davant de la platja de Port Bo, i «pimplen» i mouen mocadors al ritme de La bella Lola.
És l'únic cop a l'any que es poden veure mocadors perquè, en general, ja no s'utilitzen per mocar-se. Sempre em va fer molt fàstic. També és dels pocs dies de l'any que es poden veure joies de calibre important a la sorra gruixuda de la platja de Calella. Les de les moltes senyores de cara aprunada i bronzejada pels anys i pel sol.
Em fascina la cantada d'havaneres de Calella. Encara que faci anys que no hi vaig. Sobretot des que TV3 la va convertir en les campanades d'estiu.

DIumenge Platja d'Aro,
un pessebre
Demano perdó d'entrada a qui pensi el contrari, però Platja d'Aro és la localitat que m'és més indiferent de les comarques de Girona. No m'atrau gens. Sempre hi vaig obligat. Passejar-s'hi no em complau gens i pensar en una segona residència m'esgarrifa. Només em fascina la visió del Cavall Bernat.
És una població inspirada durant anys i anys per la mentalitat desarrollista dels Giraut. No crec que inspiri mai una anunci d'Estrella Dorada.
Faig aquesta reflexió després de conèixer una dada anguniosa. L'Ajuntament diu que dels 28.000 habitatges que hi ha a Castell-Platja d'Aro, 24.000 són segones residències. De fet, em vaig passar molts anys sense conèixer algú que quan li preguntes d'on ets, et respongui: de Platja d'Aro. Ara em sembla que en conec dos.

DIlluns La fil·loxera de Cs
El partit impulsat per antics simpatitzants socialistes que creien que el PSC s'havia convertit en independentista està molt malalt. No només perquè els vells fundadors en reneguen per la seva deriva encara més extrema. Tampoc perquè estiguin dimitint molts pesos pesants.
La raó fonamental de la fil·loxera que afecta Ciutadans és que s'està quedant sense espai ideològic, perfectament cobert pel PP a Espanya i inexistent a Catalunya, on va guanyar unes autonòmiques –que mai més guanyarà– perquè va captar uns vots del PSC que aquest ja ha recuperat, perquè ja ningú dubta sobre la seva espanyolitat. Per no recordar que Ciutadans continua sense tenir cap tipus de base social a Catalunya, com demostra el categòric fracàs a les eleccions municipals, quan ni tan sols va guanyar a Jafre.

DImarts mosques
colloneres
Si mai hagués de viatjar a Las Vegas per jugar al blackjack, demanaria que m'hi acompanyés Miquel Noguer, l'alcalde de Banyoles, antic alcalde de Mieres i, de nou, president de la Diputació de Girona. És dels pocs polítics que mai ha perdut. I dic de nou perquè ha aconseguit un pacte amb ERC que li permetrà continuar presidint amb comoditat la institució provincial i aquesta vegada sense estar tan pressionat per l'enutjós control de la CUP. Un govern de dos «espanta les mosques colloneres», pronostica un dels negociadors.


DImecres «Sympathy for the devil»
Puigdemont és com un Rolling Stone. Fa anys que molta gent va al seu últim concert. Coneixia un home que va anar a un parell de concerts dels Stones els anys 90 perquè deia que mai més tindria l'oportunitat de veure'ls. En part, tenia raó. Però no pel que sospitava, que els Stones deixarien de fer gires, sinó perquè ell es va morir i Jagger va continuar saltant.
A Puigdemont fa dos anys que intenen enterrar-lo i sempre acaba brollant de la tomba. Ja sigui impulsat per un milió de vots o amb milers de manifestants a Estrasburg (a la fotografia, la concentració feta aquesta setmana). La insistència a ridiculitzar-lo per donar-li sepultura política i social acaba essent la seva particular font de l'eterna joventut. La simpatia pel diable.

DIjous fornejar jutges
L'arquitectura i la funcionalitat no sempre van lligades. Com el premiat edifici dels jutjats de Girona, convertit aquest dies en un forn de jutges, advocats, acusats i testimonis. Avui, a les nou del matí, al Registre Civil hi havia 29 graus de temperatura. Hi ha plats de cuina a baixa temperatura que es fan a temperatures similars.
La magistrada responsable del Registre Civil –els jutges no tenen cap i poden fer el que els rota– ha decidit que només es treballa de 9 a 12 del matí. Els paletes no tenen la sort de ses senyories.

DIvendres König
La família Parals del König ha demostrat una gran capacitat per als negocis. Ha convertit el fast food en una experiència decent. Els König de Girona serveixen cada dia milers d'hamburgueses, patates amb salsa brava i stiks de pollastre amb puré de curri.
He de reconèixer que la compra, per part del König, de l'antic restaurant La Font em va provocar un atac de nostàlgia que em va costar de superar. Però no vaig dir res. Simplement em costa anar-hi sense poder remenar les llars de foc de la vella mansió decadent d'en Mingu. Però em costa molt més digerir la notícia d'aquesta setmana.
Resulta que el König obrirà un restaurant per a 400 persones a l'antic Odeon de Girona, a la pujada de Sant Martí, a l'espai de la Fusteria Lladó i el taller Ensesa. En aquest cas ho trobo com profanar un sepulcre. Però, què hi farem, el present té nous amos. Un dia potser veurem una pizzeria dins de l'absis gòtic de la Catedral.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook