Els autobusos urbans de Gijón han rebutjat una campanya de publicitat antitaurina, contractada per coincidir amb la fira taurina de Begoña. Que una empresa rebutgi diners és notícia.

Afectava el seu negoci? No és probable que els usuaris renunciessin al servei per unes imatges de toros dessagnant-se. Els fumadors no deixen de comprar paquets amb fotografies de pulmons ressecs i nens agonitzant i els toca més de prop.

Les imatges eren violentes. Segur: ningú pot negar que els toros són un espectacle sagnant. No obstant això, la fira està molt assentada en el temperat agost de Gijón i molta gent paga per veure aquesta violència per la qual perd diners la companyia d'autobusos.

A Dinamarca no estan acostumats a veure un home vestit de ballarí enfilar a un toro per la creu, però a Espanya, sí. En els telenotícies es veuen corregudes quan el torero és agafat pel toro perquè és notícia que un home mossegui un gos, no que un torero mati un toro i hi ha espais on es despatxen 6 miures sis a partir de les cinc i a la plaça hi ha el rei vell o la branca castissodescendent de la infanta Elena, el principal partit de l'oposició fent Espanya; el partit del govern, branca septentrional, acabat de senyar-se davant una Verge de poble; un sotacantant dels manifestos d'esquerra, la guàrdia civil departint amb l'alcalde mafiós de les ulleres de sol, alguns puteros que fan temps fins a la nit, un capellà antifrancesc... El que hauria de rebutjar l'empresa municipal de transport són els cartells taurins perquè no tracten el veritable contingut de l'espectacle, en cap dels seus sentits, tot i que no enganyin ningú perquè tots sabem de la violència ritual del nostre país.