La majoria silenciosa que no participa a les manifestacions, que no forma part de cap relat periodístic, que no se la ubica enlloc, és la gent corrent, anònima, a la qual gairebé no es dona veu als mitjans de comunicació. La gent corrent serveix de títol a la pel·lícula dirigida per Robert Redford que explica el drama silenciat de moltes famílies sobre el suïcidi i el dol. Un relat protagonitzat per un pare, una mare i un fill que expressen de forma diferent l'estrès posttraumàtic per la mort del fill gran, una història singular per dignificar la història de molts.
Ciutadans i ciutadanes, absents del debat públic, però que voten i votaran el 10-N sense estar presents als missatges polítics. El llibre Cómo somos, un retrato robot de la gente corriente, recorda que és la gent que treballa cada dia en feines de remuneració mitjana i mitjana-baixa, que no té una gran qualificació i que ho passa malament per desenvolupar el seu projecte de vida. És gent tan normal que ens hem oblidat que també són especials. El seu autor, Ignacio Urquizu, sociòleg i exdiputat pel PSOE al Congrés, ha corregit aquesta absència posant cara i ulls a tota aquesta gent. Parla de qui són, on viuen, quant guanyen o què els preocupa. En una entrevista recent al diari digital Huffington Post, Urquizu incideix en l'obvietat que la gent corrent és majoria i acaba decidint el govern de la nació.
Són molt pocs els llibres, les pel·lícules o les sèries de televisió que ens mostren una cara amable d'aquesta gent. Sovint són estigmatitzats sota l'etiqueta de treballador o treballadora de baix nivell formatiu o cultural, protagonistes únicament de comèdies televisives de gènere humorístic projectant una imatge de pobresa intel·lectual. Aquesta majoria ignorada serà decisiva a les properes eleccions. Per evitar replicar els resultats del 28-A, la gent corrent haurà de ser l'estrella de la campanya electoral.
