Mira que hem hagut d'aguantar tabarres dels que fa anys que es vanten d'haver combatut el franquisme durant la Dictadura! Ara estan indignadíssims perquè uns quants joves s'han manifestat als carrers i han cremat contenidors, han llençat pedres i han encès bengales. La vida a la colònia té aquestes coses. No és que m'agradin els carrers encesos. Per descomptat que no. A diferència d'altres èpoques, però, ara tenim imatges de tot el que ha passat aquests dies. I les imatges són demolidores. I no, no tenen el mateix grau de responsabilitat els joves que els agents de policia, sobretot els que s'encoratgen amb l' A por ellos. Hem vist paios com armaris uniformats i protegits amb cascos, escuts i porres, disparant pilotes de goma a tort i a dret, abraonant-se sobre adolescents com si els hi anés la vida. Però, què pretenien? Matar-los? Per uns quants contenidors cremats? Per uns aldarulls molt menors dels que hem vist a París fa quatre dies? Això és tot el que sap fer la policia? Llegeixin, si us plau, la definició de violència que fa l'OMS. No parla en lloc de contenidors cremats.
El resultat d'aquests dies són més presos polítics. Un munt de ferits. Nanos que han perdut un ull. 65 periodistes colpejats. Un de detingut. Hem vist un president en funcions lamentable, entrant en un hospital amb un agent de seguretat armat amb un subfusell i mostrant-lo per la finestra del cotxe amb fatxenderia. I anant-se'n tot seguit a fer un míting a Espanya enfotent-se del diàleg polític i ofrenant a l'altar de les propostes electorals la repressió a Catalunya. Infantilisme galopant. Els de les manis multitudinàries i els de les manis dels joves som els mateixos en diferents moments vitals. Gent pacífica que fa deu anys que posa l'altra galta i que, a hores d'ara, no té ni el dret polític que el seu vot es materialitzi.
